La recepta tranquil·la d’Eusebio Sacristán

Sant Joan DespíSi a un entrenador se’l defineix com a tranquil i senzill, d’esperit formador, pràcticament se’l descarta per a l’elit. Però Eusebio Sacristán està desafiant a Sant Sebastià aquesta etiqueta que amenaçava de reduir la seva carrera com a entrenador a la feina de filial o d’ajudant. Més cops a l’ombra d’entrenadors amb més carisma, amb una personalitat que encaixés millor amb els estàndards mediàtics d’una banqueta de Primera Divisió, que com a protagonista en la fila principal. Però ja a Vigo, en la seva primera aventura com a entrenador en solitari amb el Celta, va deixar una empremta que el club gallec ni oblida ni amaga, i ara, amb la Reial Societat, rival del Barça aquest vespre (20.45 h, Movistar+ Partidazo), Eusebio ha tornat a trobar la tecla de l’èxit sense alçar la veu.

Després d’un primer curs inestable, titubejant, la Reial Societat ha arrencat l’actual temporada amb contundència i bon futbol. És cinquena a la classificació i els aficionats a la Lliga ja han memoritzat un onze titular que cada jornada inclou un parell de futbolistes entre els més destacats del cap de setmana. Íñigo Martínez, Illarramendi, Willian José, Zurutuza, Oyarzabal, Rulli, Xabi Prieto, Carlos Vela, Yuri Berchiche... Anoeta està gaudint amb el seu equip i treu pit d’un tècnic atípic. “Humil, sobretot és humil i senzill, i això costa de veure en aquest món del futbol, en què tot és sempre tan estrident”, expliquen des de Zubieta.

“Té idea 100% Barça”

Res a veure amb la manera de fer d’Eusebio Sacristán, una recepta amb què ha aconseguit que el seu equip desplegui un futbol atractiu que no para de rebre elogis per la seva proposta ofensiva. “La Reial Societat és un equip en una ratxa positiva, de joc i resultats, i està identificat amb les idees del seu entrenador. Serà un rival molt perillós”, alertava ahir en la prèvia Luis Enrique Martínez, un dels molts amics i companys de professió que l’admiren i el respecten per la seva trajectòria.

L’asturià va creuar-se amb l’Eusebio entrenador en la seva última temporada com a jugador professional, quan Eusebio formava part de l’ staff de Frank Rijkaard al club blaugrana. La connexió també els uneix perquè va ser el val·lisoletà qui va recollir el seu testimoni al Barça B en la temporada 2011. “Està molt preparat, té idea Barça al 100% i claredat de com vol que juguin els seus equips”, apuntava ahir l’asturià sobre el seu adversari avui.

Aquesta claredat tàctica es tradueix en un desig per dominar els partits a través de la possessió. La Reial Societat d’Eusebio Sacristán vol portar la iniciativa. És l’aprenentatge que li va quedar al migcampista de la seva etapa al Dream Team amb Johan Cruyff. “Té la filosofia Barça”, reconeix Marc Muniesa, que hi va coincidir en els dos primers anys al filial blaugrana. “Li encanta sortir jugant des del darrere, i ho està demostrant a la Reial Societat. Estan fent un futbol molt vistós, molt maco, i a sobre l’estan acompanyant els resultats. Això dóna molta confiança als jugadors i a l’ staff per seguir fent el que estan fent”, argumenta.

Un dels més beneficiats d’aquest moment pletòric de l’equip és Asier Illarramendi, que torna a rendir amb aquella superioritat que va cridar l’atenció del Reial Madrid. El migcampista és una peça determinant en la Reial d’Eusebio, i també el tècnic ha sigut clau per tornar-li a treure la millor versió. “Quan surto al camp, intento donar el màxim. L’any passat, Eusebio ja em deia que corria massa, i com que volia donar-ho tot, arribava al final dels partits massa cansat. Aquest any estic més al meu lloc, corro menys, i això també ho noto. Puc arribar a tot. Sense pilota estem molt bé, perquè, per jugar amb la possessió, has de ser capaç de robar pilotes en millors posicions. Ho estem aconseguint”.

És, de fet, el segell d’Eusebio Sacristán. Muniesa explica que el treball tàctic en l’etapa al Barça B ja era curós, “posant èmfasi a com iniciar el joc i com defensar”. “D’ell vaig aprendre, sobretot, a tenir la pilota amb tranquil·litat, a jugar amb paciència, a saber estar”, amplia el defensa de l’Stoke City.

“Amb ell vaig aprendre a obeir”

No és l’únic que destaca aquest gust pel bon futbol i aquest encert per aportar calma i confiança als futbolistes. També Rodri Ríos, un dels fitxatges ofensius que va reforçar el seu primer Barça B l’estiu del 2011, destaca aquesta voluntat “de jugar la pilota sempre des del darrere” i aquest rigor posicional amb què intenta enriquir el joc ofensiu del seu equip.

Ríos ho va patir perquè Eusebio el feia jugar a la banda esquerra, tot i que venia avalat pels gols que havia fet com a punta al Sevilla Atlètic. “Al principi no volia jugar allà, jo era davanter”, rememora. Però el golejador, ara al Còrdova, no només no en guarda cap mal record sinó que, passades algunes temporades i amb més maduresa, li agraeix la paciència amb què el va convèncer. “Em va ensenyar a moure’m com a jugador de banda i amb ell també vaig aprendre a obeir els entrenadors. Em costava una mica però li vaig acabar fent cas i ara l’hi agraeixo. Em tornaria a posar als seus serveis”, admet a l’ARA.

Aquest vessant educador és el que es guarda d’ell al Miniestadi, on se li valora la dedicació amb què va gestionar un vestidor tan tendre com el del filial blaugrana. Al cap i a la fi, el Barça B és el pas previ al Camp Nou i ell sempre va haver d’equilibrar les expectatives d’uns futbolistes que eren una bomba emocional quan entraven i sortien de les convocatòries del primer equip. El cas més clar és el de Munir, amb qui va haver de tenir una dedicació personal molt especial per redreçar-li el rumb en l’esclat d’aquell agost del 2014 en què va passar del juvenil del Barça a ser titular amb Luis Enrique i internacional absolut amb Del Bosque.

Ara, a Sant Sebastià, està abraçant la progressió d’una de les estrelles més estimades al club: Mikel Oyarzabal, de 19 anys. Als mesos d’estiu va ser un dels noms que més van sonar a les oficines del club, per una suposada oferta que l’Athletic estava disposat a fer per fitxar-lo, pagant la seva clàusula de rescissió (40 milions). “Està centrat i compromès amb nosaltres. Tenim la il·lusió que ens continuï donant alegries”, deia llavors Eusebio, en aquell to suavitzador que el caracteritza.

“Potser era massa tranquil”

L’altra cara d’aquesta paciència, gairebé sempre positiva, també va fregar moments crítics. “En la seva etapa al filial era un home molt tranquil, no sé si ha canviat o no, però era molt tranquil. A vegades ho era massa, perquè aquesta tranquil·litat relaxava els jugadors que necessitaven un punt més d’energia”, exposa Muniesa. Ríos també el defineix com a “tranquil”, un adjectiu que repeteixen a Zubieta. “És tan bona persona que no sabia fer alguna bronca que calia”, reconeix Muniesa.

Potser per això, en la seva estrena, la Reial no va funcionar com ho està fent ara, després d’uns mesos de feina sense urgències. Amb estabilitat. “De mica en mica s’està reflectint sobre la gespa les idees que ens transmet l’entrenador. Estem molt bé”, admetia Illarramendi. Ho patirà el Barça aquesta nit. “M’encanten les idees ofensives, ja ho sabeu. Serà un duel atractiu”, anunciava Luis Enrique. Tant de bo.