Publicitat
Publicitat

Barcelona

Un tràmit en clau de futur

A l'ombra del comiat de Xavi, altres noms propis donen sentit al Barça-Dépor: debuta Vermaelen, Adriano fa d'Alves, Sergi Roberto es va polint de migcentre, Rafinha toca molta àrea i Mathieu s'expandeix en banda

El mosaic ja celebrava un festiu "campions" que ha tret pes classificatori al Barça-Deportivo d'aquest vespre al Camp Nou. El comiat de Xavi Hernández ha intentat donar emoció a un xoc que la passivitat dels gallecs ha rebaixat a mínims amb el pas dels minuts. Quan els visitants s'hi han posat, encara que fos amb xuts llunyans, el Barça estava tan fora de partit que ho ha pagat amb dos gols que han esquitxat un marcador que ja no importava, encara que s'hagi intentat tornar a posar de cara. El més interessant estava en l'alineació de Luis Enrique, que s'havia inventat al·licients per fer útil una última jornada prescindible per als blaugranes: el debut de Vermaelen i la doble lectura, en clau de futur, del rendiment d'alguns jugadors ha fet interessant el tràmit.

Vermaelen, sobre segur

Ja en la primera acció, el belga ha demostrat que tenia moltes ganes de jugar. Moltes d'ensenyar que està recuperat, d'exhibir el màxim de detalls possibles al Camp Nou. Ha estat actiu, dinàmic, intens. Sempre amb aquell mig metre de seguretat en la cobertura i en el marcatge, el central ha buscat sensacions sense amagar-se. Però el partit tampoc li ha permès lluir-se gaire. Poc exigit, amb prou feines ha hagut d'intervenir defensivament en algun salt (molt potent), en algun tall (preventiu, amb bona visió) o en algun replegament (concentrat, provocant fores de joc). En accions a l'àrea, ha intentat defensar bé tant l'espai com l'home, i només ha perdut un duel en què se li han anticipat al final del primer temps. Amb pilota, ha evitat arriscar-se i s'ha arrepenjat en el recolzament de Xavi per no perdre una pilota interior. La superioritat blaugrana era tan alta, que en molts moments ha semblat que actuava gairebé de lateral esquerre. Ha jugat 61 minuts.

Adriano, versatilitat total

Que la renovació de Dani Alves s'hagi encallat ha donat rellevància a la presència d'Adriano al lateral dret. El brasiler pot ser una alternativa al seu compatriota. Sense brillar, ha donat profunditat, s'ha instal·lat a camp rival, compensant la mobilitat de Messi per espais interiors. L'entrada de Douglas l'ha enviat a l'altra banda, en un moviment que ha recordat la seva versatilitat en posicions defensives, una de les seves principals virtuts.

Creix Sergi Roberto

Serà la tercera alternativa de migcentre, per darrere de Busquets i Mascherano, però el del planter continua acumulant minuts de nivell en el nou rol que li ha reservat Luis Enrique. El seu dinamisme el porta a moviments en profunditat quan algun company (Rafinha) li cobreix l'esquena, però va adquirint conceptes posicionals que ajuden a mantenir l'estabilitat de l'equip. En sortida de pilota, s'ha incrustat entre centrals per assumir la organització de les jugades a la base. Ha ajudat a dinamitzar el joc de banda a banda, aprofitant-se de la poca capacitat intimidatòria d'un Deportivo totalment arraconat.

La dispersió de Mathieu

El francès ha disposat de minuts com a lateral esquerre, una posició que li ofereix més llibertat que la que li deixa el rol de central. I l'ex del València ha començat fortíssim, emocionat amb la seva demarcació. De la seva velocitat i empenta, ha nascut l'1-0. Ha tingut alguna pujada més que ha acabat amb centrada perillosa.

Però s'ha anat apagant, al ritme del partit, i ha jugat la resta de minuts amb un grau de desconcentració desesperant. El seu replegament era a ratxes, a mitges entre l'esprint i el trot. Ha deixat fer amb una distància perillosa sobre el seu adversari, rectificant amb agressivitat sobre la marxa. Ha acabat de central, al costat de Bartra, quan ha entrat Douglas.

Ganes de Douglas

Luis Enrique ha regalat mitja hora a un dels nous fitxatges de la temporada, que només havia participat en un partit de Lliga, a la Rosaleda contra el Màlaga. I el brasiler ha sigut ovacionat, gairebé des de la paròdia, per un Camp Nou amb ganes de veure'l en directe. En la primera acció, ha avançat metres i, després de combinar amb Rafinha, s'ha endinsat dins l'àrea per acabar fregant el gol amb una centrada-xut que a punt ha estat de rematar Pedro. En les següents accions, s'ha sumat a l'atac amb convicció, amb aquella tranquil·litat que oferia un marcador encarrilat. Se l'ha vist ràpid, resistent, mirant de coordinar-se bé amb la línia defensiva en els replegaments, cobrint la seva esquena en les centrades. Aparició discreta.

Rafinha, a tocar de l'àrea

La falta de competitivat del partit ha apagat la seva màgia, l'energia amb què ha intentat pujar el to del matx des del principi. Còmode amb la presència de Xavi al seu costat, s'ha alliberat i ha ensenyat el seu costat més ofensiu. Ha trepitjat l'àrea, sobretot en els primers compassos, quan ha regalat regats i aparicions al balcó de l'àrea. Defensivament ha seguit tenint aquella força per recuperar pilotes, posició i cobrir un ampli espai de terreny. Que el partit no tingués més ritme ha acabat per fer estèril tota la seva aportació.