Estem boges

L’encarregat d’un local de Benidorm penja un anunci. Busca cambreres per a la temporada d’estiu. El tipus de cambreres que busca és molt concret. Tipus vol dir tipus. Malauradament no és una qüestió de temporada.

L’encarregat ha retirat l’anunci perquè no vol problemes. Les crítiques han fet bullir les xarxes. Diu que el seu text ha estat “malinterpretat” i que buscava, precisament, “evitar el masclisme”. Afirma que els requisits serveixen per als dos gèneres i que les dones que l’han criticat “s’han tornat una mica boges”. Estem boges, les dones. Sí. Hi estic d’acord. Menyspreem locals que són el paradís del feminisme. “Busquem noies de més de 18 anys guapes, amb bon físic, [...] responsables i solteres, no volem rotllos ni nòvios malalts gelosos esperant-les a les 5 a la porta per portar-les a casa i encara menys a la barra controlant-les, si fos el cas deixaria de treballar i en buscaríem una altra. Qui avisa no és traïdor”. No és traïdor, ni és il·legal, ni és res que aquesta societat no es pugui permetre tal com la coneixem fins ara. El problema, es busqui o no, és que aquesta mena d’ofertes de treball i d’anuncis de reclam no pretenen la igualtat ni la llibertat de les dones. Les entrades de franc a les discoteques no són de franc. En moltes feines a les dones se’ls continua exigint un físic concret i demanant per les seves relacions personals. Aquesta discriminació es considera normal. El problema és que l’anomalia anomenada masclisme l’hem donat per bona durant massa temps.

Però, i totes les dones que participen d’això, i contentes? La culpa és d’elles. Que no ho facin. Això dic jo. Però, i si aquesta mena de propostes deixen d’existir i no les poden triar més? I si als contes no hi ha més prínceps salvadors ni llops que no deixen caminar nenes soles enmig del bosc? A les hostesses que es van queixar durant un torneig de tenis per haver passat fred els hauria de deixar glaçades pensar que hi ha feines on les volen perquè necessiten objectes de carn i ossos. Dels objectes se’n pot fer qualsevol cosa sense demanar permís. Tocar-los. Llençar-los. Trencar-los. I tots els homes que no es queixen d’aquesta existència?

La vicepresidenta i consellera valenciana Mónica Oltra ha demanat canviar la llei per poder actuar contra anuncis com el de Benidorm. La Generalitat Valenciana no aplica cap sanció perquè, segons la llei, això depèn de l’administració general de l’Estat. Això no ha de ser excusa per al present. Però si muntes un estat nou, has de tenir aquesta llei d’entrada. Una llei d’igualtat que s’apliqui i que no entengui la igualtat com obligar els cambrers a anar amb sabates de taló. Aquest anunci no ens l’imaginem a la inversa perquè no ens el volem imaginar. No hi ha plaer en l’estupidesa. Ni en la venjança. És hora, en aquest nou mil·lenni malgastat, d’eliminar tot allò que manté les dones en situacions que les degraden permanentment. Estem boges. Volem el nostre lloc al món. Volem que el món també sigui nostre.

És molt bo que aquest debat estigui tan present ara mateix. Que les xarxes reaccionin i sancionin males idees. Però s’ha de vigilar amb la banalització del feminisme que s’estampa en samarretes de marques que ho converteixen tot en moda. El feminisme no és una moda. És una necessitat. Estem boges. Estem en lluita contra el blanc i el negre que s’entesta a ignorar la feina que han fet tantes i tantes dones al llarg de la història de la humanitat. En lluita perquè les humiliacions s’han perpetuat fins al 2017, un any que ja es considera de mala collita, un any que ja acumula assassinades sense portada a canvi de campionats de futbol masculí o reunions entre presidents covards que no aposten per un canvi que modifiqui per sempre la tradició mil·lenària de continuar emprenyant les dones en el seu dia i dia i en els seus esforços per ser. Estem boges perquè l’única bretxa que ens interessa és la que deixa entrar aires nous. Som cambreres, biòlogues, metges, futbolistes, empresàries, presidentes. Boges totes.