04/05/2017

Què volen les mares?

3 min
Què volen les mares?

Diumenge és el Dia de la Mare. Diuen. A casa no ho hem celebrat mai. L’allau d’idees per regalar alguna cosa material a la mare és finita. El missatge es repeteix. Digues-li que l’estimes mitjançant una liquadora. Un perfum. Un ram de flors. Una planxa. Una samarreta del Barça. No, aquest me l’he inventat. T’imagines?

Sembla Nadal. Els catàlegs de joguines continuen sense corregir-se, tornen els anuncis de fragàncies que no compten amb llocs petits i tancats i olfactes sensibles, el concepte de mare tradicional s’aferra a la societat i la societat li gira l’esquena a canvi d’una roomba. Regaleu conciliació laboral i familiar. Regaleu una societat on moltes dones deixin de ser mares per ser les persones que tiren del carro que es resisteix a avançar. Ser mare és una opció tan vàlida per a una dona com no ser-ho. Que les dones es puguin perdre l’experiència més important de les seves vides per viure tota la resta d’experiències. I, si no, que ho combinin. I si no, que triïn. Però si la tria és ser mare, que no els limiti avançar en els llocs de treball, que no les convenci que el més natural és quedar-se a casa a tenir cura del nadó fins que el nadó vagi a la universitat, que no les faci sentir culpables per voler-ho tot. Quan algú m’argumenta que a un empresari no li surt a compte contractar una dona que es vulgui quedar embarassada perquè quan ho hagi après tot agafarà la baixa i se l’haurà de substituir, li demano què passa amb el treballador home que té un accident o una malaltia i també ha d’agafar la baixa. Si es preveuen aquestes possibilitats, per què no es preveu la maternitat com una cosa que s’ha d’acceptar en lloc de qüestionar? No com una malaltia, sinó com un fet que s’ha d’incloure al sistema amb tots els drets que això comporta. El sistema està mal dissenyat. Expressament. Per això s’ha d’insistir en la urgència d’un nou model que funcioni per a tothom. També per a les mares.

Hi ha qui considera que la incorporació de la dona al mercat laboral és un problema perquè hi hagi feina per a tothom. Per això paguen menys. A les dones. La bretxa salarial entre homes i dones a Catalunya se situa en una desigualtat de 5.382 euros. És la diferència persistent a l’hora de pagar la feina segons qui la faci. Si la fa una dona, surt més barata. Quines coses. Però si donessin a les dones els sous que es mereixen podrien canviar més sovint de rentadora i comprar-se més cremes miracle. Sabates de taló. Alguna joia, potser. No sé, això que agrada a les mares i que no es compren mai perquè sempre passa al davant la família. Per instint. Perquè així és com se sent una mare. Una mare és una dona marcada per la naturalesa que només espera que els seus fills li recordin que l’estimen i que ningú no fa els macarrons com ella. Però s’ha de ser molt curt de gambals per pensar que una mare no tindrà uns desajustos hormonals que la poden portar a decidir que els macarrons també els venen fets i que s’ha proposat aportar alguna cosa més als seus fills que anar-los a buscar cada dia a l’escola amb un entrepà que no els farà il·lusió. Que no volen vendre? Que no volen que comprem? Que paguin!

El Dia de la Mare és el primer diumenge de maig. En alguns països se celebra el 8 de desembre, dia de la Immaculada Concepció. No sé què és pitjor. Si ser mare i no tenir un dia amb número concret per celebrar-ho o ser mare i ser immaculada. Fa de mal triar. Ara es parla molt de la maternitat tardana, de la maternitat subrogada (val per a un altre article), de mares penedides. És un bon moment per qüestionar-se uns valors que han perdurat durant molt de temps. A vegades s’han esquinçat, però no es trenquen amb facilitat. I menys ara, que patim la moda del vintage més ranci. De la mateixa manera que no es trenca la veu d’un home quan parla del problema que suposem les dones per a la seva idea de banquet exclusiu. Així que, ben pensat, la liquadora no és tan mala idea. Que s’hi poden trinxar moltes coses, allà dintre.

stats