Publicitat
Publicitat

Twitter, les dones i el poder

Dijous Twitter sortirà a borsa, consolidant-se així com un símbol brillant de la innovació, la tecnologia... i qui sap si també d'un pensament immobilista que queda reflectit en el consell d'administració, format per set homes blancs.

Se sap que hi ha més usuàries que usuaris de Twitter i, per tant, no deixa de ser estrany que l'empresa no tingui dones al consell. Però la raó principal per incorporar-hi dones -no només al consell de Twitter, sinó a la política, els negocis i els mitjans de comunicació en general- no és la igualtat. Una mesura així no ha de ser vista com un favor que es fa a les dones, sinó com un pas que és bo per a tots nosaltres.

En l'àmbit dels negocis, hi ha moltes proves que la inclusió de les dones en llocs de responsabilitat està vinculada a millors resultats. L'empresa d'investigació Catalyst va trobar que les empreses amb més dones al consell d'administració guanyaven un 26 per cent més sobre el capital invertit que les empreses que n'hi tenien menys.

De la mateixa manera, McKinsey&Co va descobrir que les empreses internacionals amb més dones en els seus consells d'administració van superar de lluny l'empresa mitjana en rendibilitat sobre el capital i altres indicadors. Concretament, el guany operatiu resultava ser un 56 per cent més alt.

Però això no té a veure només amb sales de juntes. En el desastre del recent tancament del govern nord-americà, alguns dels primers esforços per forjar un acord que posés fi a la crisi va venir d'un grup de dones del Senat que estaven desanimades per la paràlisi política. La revista Time va titular-ho així: "Les dones són els únics adults que queden a Washington".

D'això se'n diu progressar. El primer lavabo de dones a tocar del ple del Senat tot just es va construir el 1993, i ara, un parell de dècades més tard, les dones han de fer d'adult supervisor al club dels mascles.

No obstant això, encara queda un llarg camí per recórrer.

A l' Informe global sobre discriminació de gènere , elaborat pel Fòrum Econòmic Mundial el 2013, els Estats Units ocupen un vergonyós 23è lloc d'un total de 136 països pel que fa a l'estatus de la dona. Els EUA, de fet, han caigut un lloc en l'últim any, i obtenen resultats particularment dolents en relació als estàndards internacionals en matèria d'igualtat salarial i de nombre de dones en el poder legislatiu.

Els executius durs semblen haver entès que això és més que una qüestió de justícia social. En una enquesta realitzada per Spencer Stuart, la consultoria de recursos humans especialitzada en directius, 4 de cada 5 membres dels consells d'administració creuen que la diversitat a la sala de juntes "generalment resulta en més valor per als accionistes."

No obstant això, a les empreses Fortune 500 (llista que inclou les 500 principals empreses dels EUA de capital obert per volum de vendes), només un 18 per cent dels membres de la junta són dones. A aquest pas, no serà fins després del 2050 que les dones arribaran a ocupar la meitat dels seients en aquest tipus d'òrgans directius.

Així doncs, què aporten les dones al consell d'administració?

La investigació acadèmica suggereix que la millor gestió no ve d'un grup format pels millors gestors, sinó d'un equip divers els membres del qual es complementen entre si. Aquest és un argument que va a favor d'un lideratge que és variat en tots els sentits: gènere, raça, situació econòmica i ideologia.

Una altra raó que explica la prosperitat de les empreses que tenen dones en alts càrrecs podria tenir poc a veure amb el gènere. La promoció de la dona potser només és un valor en les empreses que compten amb una ment oberta i amb visió de futur, qualitats que, m'imagino, contribueixen a fer que una companyia obtingui guanys.

A vegades les empreses es queixen que no poden trobar dones qualificades. Rosabeth Moss Kanter, professora de la Harvard Business School, afirma que el problema real és que les juntes directives intenten replicar-se a si mateixes, i que hi ha un munt de dones que aportarien valor afegit al consell de Twitter.

"Se m'acudirien uns 30 noms, i això sense pensar-hi gaire", va dir, i va afegir que el desafiament consisteix a "buscar el talent més enllà de les fronteres habituals i ser més receptiu a persones que no són idèntiques a les que ja ocupen els llocs de poder".

I, ho sento per a Twitter, però què els semblaria incorporar al consell no una sola dona, sinó tres? La recerca en aquest camp suggereix que és important tenir una massa crítica d'aproximadament un 30 per cent de dones.

M'adono, alhora, que jo tinc la teulada de vidre, perquè el món de l'opinió publicada és una cacofonia de veus d'homes blancs. El desequilibri de gènere no és només un problema de Twitter, sinó un desafiament mundial que afecta molts sectors.

Enmig del cataclisme econòmic del 2008 va sorgir el debat sobre si el lideratge majoritàriament masculí a les finances havia portat a una cultura masclista basada a assumir riscos excessius. Un estudi britànic va trobar que el comportament comercial reflectia els nivells de testosterona presents a la saliva dels empleats: a més testosterona, més arriscades eren les operacions.

Per tant, ¿tot hauria sigut diferent si en lloc d'un Lehman Brothers haguéssim tingut un Lehman Sisters?

Potser no: Lehman Sisters, igualment faltat de diversitat, també podria haver sigut propens a un comportament gregari d'un tipus diferent. L'aposta intel·ligent hauria sigut un Lehman Brothers & Sisters inclusiu i divers. I en això hi ha una lliçó per a Twitter, per al nostre govern i per a tots nosaltres.