11/12/2011

Un sopar amb militants dels Germans Musulmans

4 min
Un sopar amb militants dels Germans Musulmans

Si voleu entendre les forces islàmiques que estan guanyant terreny a Egipte i que tanta por fan aquí i a l'estranger, permeteu-me que us expliqui com va anar el meu sopar a casa d'uns militants dels Germans Musulmans.

En primer lloc, heu de conèixer l'amfitriona: Sondos Assem, una dona de 24 anys que està als antípodes de l'estereotip barbut dels Germans Musulmans. La Sondos pertany a la classe mitjana i es va llicenciar a l'American University del Caire, on jo vaig estudiar en la dècada del 1980 -"Abans que jo naixés", va dir pensativa, i em va fer sentir totalment decrèpit-. Parla un anglès perfecte, està preparant la tesi doctoral sobre els mitjans de comunicació social, i ajuda a portar la pàgina en anglès dels Germans Musulmans al Twitter: Ikhwanweb.

Els Germans Musulmans s'han convertit en el partit polític guanyador de les eleccions al Parlament gràcies a persones com la Sondos i la seva família. Les entrevistes que he mantingut amb altres seguidors fan pensar que és una organització molt més complexa que la caricatura que tant espanta molts nord-americans.

La Sondos clama contra la idea dels occidentals que els Germans Musulmans oprimiran les dones. Assenyala que la seva pròpia mare, Manal Abul Hassan, és una de les moltes afiliades a aquest partit que s'han presentat com a candidates al Parlament. La Sondos explica: "Pensar que els Germans Musulmans marginen les dones és un greu error. El 50% són dones". Li vaig contestar que els occidentals tenen por, en part, perquè han vist com les autoritats subjuguen les dones en nom de l'islam en països com l'Aràbia Saudita, l'Iran i l'Afganistan.

"Crec que no es pot comparar Egipte amb l'Aràbia Saudita ni amb l'Iran ni l'Afganistan -em va respondre-. Els egipcis som molt moderats en temes religiosos". Turquia és un model molt millor per a Egipte, em va dir, on un partit islàmic està al capdavant d'un boom econòmic. Li vaig preguntar per la circumcisió femenina, també anomenada mutilació genital femenina, que s'infligeix a la immensa majoria de nenes egípcies. És habitual sobretot a les famílies religioses conservadores, i al govern de Mubàrak li hem de reconèixer el mèrit d'haver intentat eradicar-la. Molts temen que un govern més democràtic no denunciï una pràctica que compta amb un ampli suport.

"Els Germans Musulmans estan en contra de la brutal pràctica de la circumcisió femenina", afirma la Sondos sense embuts. Insisteix que en conjunt les dones es beneficiaran de les mesures polítiques dels Germans Musulmans, perquè se centren en els pobres: "Creiem que la solució als problemes de la dona en la societat egípcia és eradicar-ne les autèntiques causes, que són l'analfabetisme, la pobresa i la incultura".

Li vaig preguntar amb escepticisme pel tema de les begudes alcohòliques, la pau amb Israel i el vel. La Sondos, que porta hijab, va insistir que el seu partit no s'està plantejant cap canvi en aquestes qüestions i que la seva prioritat és la creació de llocs de treball: "El que ara amoïna els egipcis és la situació econòmica. Volen reformar el sistema econòmic i crear llocs de treball. Volen eliminar la corrupció". Conscient que les begudes alcohòliques contribueixen a la indústria turística, afegeix: "No crec que cap futur govern doni prioritat a la prohibició de res".

Li vaig dir que estaria més tranquil si alguns amics meus egipcis que són progressistes no desconfiessin tant dels Germans Musulmans. Alguns avisen que, per molt contemporitzadors que es mostrin actualment, tenen una veta violenta i intolerant i, a més, no tenen gens d'experiència per gestionar una economia moderna.

La Sondos es va empipar una mica: "Som seguidors d'un islam moderat. No som els ultraconservadors que els occidentals s'imaginen".

He sentit afirmacions semblants d'altres membres dels Germans Musulmans que he entrevistat, i no sé ben bé què pensar. M'ha sorprès l'optimisme que he observat en alguns cercles laics: per exemple, en el cas de Naual al-Saadaui, de 80 anys, metge i heroïna del feminisme egipci, i Ahmed Zeuail, el premi Nobel d'origen egipci i naturalitzat nord-americà, apassionat pels temes educatius. Amr Mussa, exministre d'Exteriors i secretari general de la Lliga Àrab, un dels favorits en la cursa presidencial, em va dir que, passi el que passi, Egipte seguirà mantenint bones relacions amb els EUA i, sens dubte, respectarà el tractat de pau amb Israel. "No es pot aplicar una política exterior temerària quan es vol reconstruir un país", afirma. "Hem de tenir les millors relacions possibles amb els EUA".

Quan li vaig comentar la preocupació que hi ha als Estats Units per la possibilitat que Egipte es convertís en una rèplica de l'Iran, ho va descartar totalment: "L'experiència de l'Iran no es repetirà a Egipte".

Crec que té raó. Les revolucions solen ser caòtiques: els nord-americans no van poder disposar d'una Constitució ratificada fins set anys després d'haver guanyat la batalla de Yorktown en la Guerra de la Independència. Després de la revolució del 1998 Indonèsia s'assemblava força a l'actual Egipte. Ha hagut d'afrontar les revoltes ocasionades per un corrent islàmic fonamentalista, però se n'ha sortit.

Així doncs, una mica de nerviosisme està bé, però no n'hem de fer un gra massa ni perdre la perspectiva. El que avui és història a Egipte no és el creixement de cap partit, sinó la lenta i visible aparició de la democràcia al cor del món àrab.

stats