02/10/2012

La marca Catalunya

3 min

Estem encara despentinats per la gran accelerada històrica de l'altre dia i ja comencem a veure com la percepció de Catalunya a l'estranger està canviant. Amb petits detalls, per exemple en converses telefòniques amb clients i proveïdors que normalment acabaven amb el Barça (o la selecció espanyola) i que ara s'omplen de preguntes socials i polítiques en què Catalunya és la protagonista. Fins i tot a la web he pogut notar fàcilment l'abast de la manifestació. Fins al 10 d'aquest mes la quasi totalitat de la cerca a Google Notícies estava absorbida pel FC Barcelona. Parlo de fora de la península ibèrica. Ara digitant el nom de la ciutat de Barcelona és sorprenent (o no tant) la quantitat de notícies referents a Catalunya. Això fa pensar. En una fase de construcció d'estat (quin efecte que fa escriure això!), quan ens sentim tots part d'un projecte en què el que és públic i el que és privat conflueixen en un mateix camí, hem d'analitzar amb molta atenció aquesta transformació. Parlant en termes de promoció del país en què el comerç i l'exportació són fonamentals, podem dir que fins ara les nostres empreses recolzaven sobre un trípode en què una pota era Espanya, l'altra Catalunya i la tercera Barcelona.

En termes nostrats, la marca més forta universalment ha estat i és Barcelona. Per això s'ha escollit el nom Barcelona World per al famós projecte. La contradicció és que aquest nom no empara totes les necessitats del territori. Podeu imaginar-vos un cava Barcelona? La identificació amb el turisme és inevitable. (Per cert, on és el vi Barcelona, ideat per Joan Clos?)

El segon suport correspon a Espanya. Moltes empreses, per voluntat o per necessitat, han fet servir una imatge pròpia de l'Espanya més profunda per promocionar productes catalans de soca-rel a l'exterior. N'és un exemple, com vaig esmentar en un article, el cas de Freixenet (YouTube: "Freixenet Segòvia") amb el seu espot per al mercat alemany, gravat a Segòvia i amb estètica andalusa. Sorprenent pel fet que el cava és un producte que, per naturalesa, defensa el territori i un màrqueting d'aquest estil obre la porta a productors de fora de Catalunya.

Arribem ara al tercer punt de suport, Catalunya. Fins ara desconeguda al món i poc utilitzada, segons la meva opinió demana un toc d'atenció. Veiem, ara més que mai, com existeix un mercat interior que vol consumir producte propi i que demana etiquetatge en català, productes catalans i sensibilitats cap a valors comuns. Aquest mercat, fins ara poc reconegut però ja madur, pot ser la base per a una construcció del made in Catalonia en funció del mercat exterior.

Les empreses ja s'estan posicionant en aquest sentit. Són evidents els casos de la Damm, la cervesa Moritz i Llet Nostra, nascuda el 2003 en resposta a un boicot per part de Leche Pascual als ramaders catalans. De totes maneres, encara som a les beceroles.

Com a italià forjat en el made in Italy veig de primària importància la consolidació com a marca del made in Catalonia (una Toscana autòctona?). La recerca de la bellesa, la qualitat, l'ètica, tots valors ben presents en els productes d'aquí, representa el camí correcte, però, creieu-me, tot això no és suficient.

En la creació del mite del made in Italy hi han col·laborat tots els àmbits de la societat, començant per les institucions, passant per directors de cine, esportistes, industrials i, last but not least , els emigrants. Per cert, no podem oblidar que els emigrants són una oportunitat.

És fonamental, doncs, la utilització de totes les eines (i quines eines més potents!) presents en el territori. Barcelona en primer lloc, marca líder, hauria de veure el seu nom constantment lligat al de Catalunya, per tal d'evitar que moltes sinergies s'escapin cap a Espanya. El mateix es pot dir del Barça. Pensem que l'anunci de la futura equipació amb la senyera ha portat el nom de la Catalunya al tops dels buscadors de la web.

De particular interès és l'àmbit alimentari i gastronòmic, i no ho dic només per les seves capacitats d'exportació. Ho dic perquè és en aquest terreny, segons la meva opinió, on el màrqueting nacional pot ser més efectiu i més ràpid. Penso en la creació d'un retail de productes catalans de qualitat semblant a l'Eataly italià (www.eataly.it ). Una mena d'evolució del portal Gastroteca.cat.

Hi ha tot un món amb un potencial brutal que només demana un esforç conjunt i la superació de l'actual divisió. Ara és el moment de seure i planificar en el sector públic i privat la construcció del made in Catalonia .

Amb il·lusió.

stats