Publicitat
Publicitat

Som mediterranis, no ho oblidem!

Vaig quedar una mica perplex pel reportatge "Com volem ser?", publicat per l'ARA el diumenge 1 de desembre. Aquelles pàgines que analitzaven diferents models de país a seguir m'han deixat un mal regust.

Tinc seriosos dubtes que puguem escollir un model d'estat així com així, com si anéssim al supermercat i, posicionats còmodament davant la prestatgeria, decidíssim la compra dels millors ingredients per poder confeccionar un bonic pastís estat. Una dosi de França, una de Suïssa, una del Canadà, dues de Finlàndia, tres (glups...) d'Alemanya, tres dels Països Baixos i tres de Dinamarca, deien. I vinga cap a la caixa, tots contents, problema solucionat. A veure, siguem sincers, ho veiem possible, això? ¿Estem segurs que només pel fet de decidir copiar un model, que funciona en un altre país, els nostres problemes se solucionarien? A més, hem escollit nacions i pobles que no es poden comparar amb nosaltres. Què tenim a veure nosaltres amb els alemanys? O amb els finlandesos? I amb els canadencs? Ma per favore... Segons aquesta lògica, n'hi hauria prou d'aplicar el sistema d'un país que funciona a un país que pateix mancances per poder resoldre, màgicament, tots els problemes. Que no exportem prou? Nois, doncs, copiem Alemanya! Drets socials? Suècia! Cultura? França! Turisme? Seychelles?

Com si fos així de fàcil! Hem de ser conscients que les lleis són producte d'un poble, d'un caràcter, d'unes experiències ben definides, i la mateixa llei, la mateixa, pot tenir diferents aplicacions i resultats segons el país on és aplicada. Mirem, per exemple, les ordenances municipals a Barcelona: no les respecta ningú, i mira que són boniques. Les mateixes, en un altre estat, haurien tingut un altre èxit. I la Constitució espanyola, amb interpretació castellana o catalana, pot tenir efectes diferents. Esclar, és millor mirar cap a països que funcionen i no, per exemple, copiar el sistema jurídic de Rússia o l'educatiu... d'Espanya, però hi ha límits. Recordem que els catalans som mediterranis, i podem vestir-nos com Guardiola a l'Oktoberfest i no canviarem ni una coma del nostre caràcter. Mireu el tema de la pregunta a la consulta. ¿No és un espectacle fantàstic i fascinant digne d'una peça teatral de Goldoni (perfectes Navarro d'arlequí i Junqueras de feréstec)? Fixem-nos com la gestió es fa de manera diversa al Regne Unit. No és un problema de sistema diferent, és que som diferents!

Si volem inspirar-nos, és molt millor mirar cap a països més semblants a nosaltres, i analitzar què han fet bé per poder-ho importar i posar-ho en pràctica. Per això, el diumenge en qüestió em vaig sorprendre de la no-presència de la meva pàtria italiana en un aspecte que trobo de gran importància en el desenvolupament de Catalunya: la construcció del Made in Italy i la fortalesa de l'exportació italiana. En 945 productes són al podi mundial per saldo comercial, en 265 són els primers al món. Són, juntament amb Alemanya, la Xina, el Japó i Corea, els únics a tenir un superàvit comercial en productes manufacturats no alimentaris i, en conjunt, tenen una exportació de més de 500.000 milions de dòlars (la Xina només 4 vegades més). Són els primers productors del món de vi, de formatges, de pasta, d'ulleres de sol, de sabates de pell, de màquines per a embalatge, de bosses de pell, d'albercocs i de desenes d'altres productes! I com s'ha construït això? Cuidant la qualitat (només el 0,3% de productes alimentaris amb residus químics versus una mitjana de la UE de l'1,5%, per exemple), tutelant el Made in Italy, amb lleis ad hoc per lluitar contra les falsificacions i imitacions que els costen 60.000 milions cada any (els xinesos han fundat una ciutat de Parma a la Xina!), creant, durant els anys 70, els districtes industrials , que, en el primer semestre del 2013, han pujat un 3% l'exportació (-2,1% a Alemanya) i han tornat al nivell precrisi.

I s'estan transformant en una green economy , primers a Europa en operadors biològics, o líders mundial en producció de bioplàstic, amb la Novamont. Està clar que són un desastre amb el seu sistema jurídic i polític però, mireu, fins i tot amb desequilibris nord/sud que recorden les dues Corees, la taxa d'atur és del 12,5%!

El nord, amb un dèficit fiscal de 95.000 milions d'euros, ha aconseguit que regions com Vèneto i Llombardia no hagin caigut en la trampa del dèficit, cosa que sí que ha passat a Catalunya. Mirem, doncs, cap a Àustria o Alemanya (glups...), però recordem que som mediterranis, ho diu també l'Estrella Damm, la guia moral i líder espiritual del nostre país.

PUBLICITAT
PUBLICITAT