Publicitat
Publicitat

Un pressupost de resistència

La setmana passada el conseller Mas-Colell va presentar els pressupostos de la Generalitat per al 2014. Ara començarà la discussió parlamentària. Es diu del pressupost que és la llei més important que periòdicament aprova un Parlament. Realment és així, perquè conté la política econòmica del govern i, alhora, les mesures que han de satisfer les demandes de serveis públics dels ciutadans. El pressupost és alguna cosa més que un document comptable.

Podríem qualificar el document pressupostari presentat de "pressupost de resistència". És un pressupost per poder resistir una situació econòmica encara poc pròspera i, sobretot, la política autonòmica del govern de Rajoy, que ofega financerament la Generalitat. La restricció que imposa un objectiu de dèficit equivalent a l'1% del PIB per al 2014, el mal model de finançament i els incompliments de l'Estat amb Catalunya representen una cotilla que ofega sense pietat les finances de la Generalitat.

Per equilibrar el pressupost el govern català incrementa els impostos, restableix l'impost de successions i donacions i n'aplica de nous. No obstant, com que això és insuficient, ha de recórrer a finançar-se amb el que podríem anomenar recursos extraordinaris , com són la venda de patrimoni públic i les privatitzacions. No s'han concretat encara quines es faran, però s'hauria de procurar que afectessin serveis públics que no tinguin un caràcter redistributiu.

Pagar més impostos no agrada a ningú, i menys encara quan partim d'una pressió fiscal alta i quan hi ha autonomies, com la de Madrid, que els abaixen. A més a més, aquesta situació pot provocar competència fiscal i, per tant, canvis de domicili fiscal d'individus o agents cap a les autonomies amb menys impostos, la qual cosa pot acabar perjudicant l'economia catalana.

Així doncs, l'any 2014 els catalans pagarem més impostos que mai però, alhora, per assolir l'objectiu de dèficit imposat, gaudirem d'un nivell de despesa pública més baix que els últims anys (un nivell semblant al del 2004). I, malgrat tot, la Generalitat no estarà en una situació de folgança financera. Es patirà per pagar els proveïdors, i els funcionaris només tindran una paga extra.

En conseqüència, aquests pressupostos necessiten molta pedagogia. Cal explicar als ciutadans per què es produeix aquesta situació. N'hi ha que diran que sempre donem la culpa a Madrid, però el marge de maniobra del govern català és extremadament petit per les causes apuntades.

Així mateix, s'ha de contrarestar el discurs del govern espanyol, que vol fer creure al ciutadà que la mala gestió i el fet de tenir un sector públic sobredimensionat han portat la Generalitat a tenir greus problemes financers i a un alt nivell d'endeutament. I que ara és l'Estat el que salva la Generalitat traspassant-li recursos. Així, no hi hauria raó per queixar-nos de maltractament.

El ciutadà català ha de saber quants impostos paga al govern central i el que aquest li retorna. Són les dades que proporciona la balança fiscal. És cert que el nivell de coneixement de l'existència de dèficit fiscal a Catalunya és molt gran però, a vegades, per fer-hi referència, utilitzem grans magnituds i no xifres més entenedores per al ciutadà. L'any 2010, últim any per al qual disposem d'informació, cada català va contribuir en 8.453 euros a les arques estatals i, a canvi, va rebre una despesa de 6.193 euros. Això vol dir que cada ciutadà de Catalunya va fer una contribució a l'Estat sense retorn, a fons perdut, de 2.260 euros. És evident que si aquesta contribució no existís el benestar dels catalans milloraria substancialment, i també és evident que el govern central, quan traspassa recursos a Catalunya en forma de pagament als proveïdors -com ara els farmacèutics-, no ens està donant res, sinó que ens retorna una part dels impostos que els catalans hem pagat prèviament.

Si millora la situació econòmica, és obvi que les finances de la Generalitat milloraran, ja que els ingressos impositius s'incrementaran. Amb la mateixa pressió fiscal es recaptaran més ingressos. No obstant, el dèficit fiscal amb Espanya seguirà, i també la política recentralitzadora i poc favorable als interessos de Catalunya del govern del PP. D'altra banda, si en lloc d'estar al govern el PP hi hagués el PSOE, l'experiència ens diu que les coses no variarien gaire.

Això vol dir que al costat de la pedagogia necessària per explicar el pressupost als ciutadans s'ha d'aprofitar la situació també per explicar els avantatges de l'estat propi. L'estat propi no ho solucionaria tot, però sí que portaria una millora considerable de les finances de la Generalitat i, per tant, del benestar dels ciutadans catalans. Els catalans han d'estar informats. Després, que lliurement escullin el camí que vulguin.