Publicitat
Publicitat

El procés d’independència i la inversió

Hi ha qui proclama que la independència de Catalunya és un procés semblant a les deu plagues d’Egipte i que, en conseqüència, i des d’un punt de vista econòmic, el PIB disminuirà, ningú invertirà al nostre país, hi haurà fuga d’empreses i així successivament fins a arribar a l’empobriment total de Catalunya.

Per tant, qualsevol dada que vagi en la direcció d’aquesta catàstrofe és utilitzada immediatament pels contraris a la independència de Catalunya per corroborar les seves tesis.

No fa gaire va haver-hi certa polèmica sobre les dades d’inversió estrangera a Catalunya l’any 2014. Segons el ministeri d’Economia i Competitivitat, el 2014 es va produir un descens del 15,8% en la inversió exterior bruta a Catalunya. Posteriorment, el departament d’Economia i Empresa de la Generalitat va fer públic que el 2014 el nombre de projectes d’inversió a Catalunya havia experimentat un moderat increment en relació al 2013, i que les seves xifres d’inversions exteriors de caràcter productiu i de control (fusions, adquisicions i joint ventures ) excedien àmpliament les presentades pel ministeri. Amb totes aquestes xifres contradictòries, la polèmica va estar servida.

La setmana passada, la Cambra de Comerç de Barcelona va fer una aportació clarificadora a la polèmica, concloent que no es pot afirmar que la inversió a Catalunya hagi quedat afectada pel context polític derivat del procés independentista.

Segons la Cambra de Comerç, la principal diferència rau en el fet que ministeri i Generalitat segueixen metodologies diferents i també en el fet que es poden donar diferències per la forma i el moment en què es registren les operacions. Per aquest motiu, i per la volatilitat d’aquestes magnituds, conclouen que és preferible centrar l’atenció a identificar la tendència al llarg d’un període pluriennal, i deixar d’interpretar variacions trimestrals o anuals.

En aquest sentit, la Cambra de Comerç constata que la inversió exterior a Catalunya actualment és un 26,6% superior al valor del 2008 i que en l’últim any, el 2014, la inversió productiva (exterior i domèstica) va créixer un 9,7%, per sobre del 8,8% del conjunt de l’Estat.

Així mateix, durant el període 2000-2014 la inversió productiva a Catalunya ha representat el 23,3% del total estatal, molt per sobre del PIB català (18,9%), i se situa també en la mitjana dels últims quinze anys.

A més, la Cambra acompanya les dades anteriors amb els resultats d’una enquesta, feta a prop de 3.000 empreses catalanes de tots els sectors econòmics durant el primer trimestre del 2015, que indiquen unes bones perspectives d’inversió i finançament per al 2015.

Els empresaris enquestats també destaquen els factors que més afecten les seves perspectives d’inversió. En una valoració de l’1 al 5 (de menys a més importància) el resultat és el següent: factors de demanda (3,9), factors de política econòmica i política fiscal (3,2), factors tècnics (3,0), factors institucionals (2,8), altres (2,7). Per tant, el més rellevant és que l’economia vagi bé i que les polítiques econòmiques i fiscals siguin les adequades. En canvi, els factors institucionals, que entenc que inclouen el paper de les institucions en el procés sobiranista, apareixen en la quarta posició.

El problema és que el govern català té competències força limitades en política econòmica i que el procés recentralitzador del govern espanyol durant els últims temps ha reduït encara més l’escàs marge de maniobra de la Generalitat per emprendre polítiques pròpies. Així, ens hem de refiar que les que endegui l’Estat siguin les adequades per a Catalunya, encara que sovint no responen a les necessitats de l’economia catalana.

Aquesta falta de poder de decisió de la Generalitat ha estat una llosa per al creixement econòmic. El fet que una Catalunya independent pogués dissenyar les seves pròpies polítiques (fiscal, laboral, financera, d’infraestructures, educativa, etc.) sens dubte seria un benefici intangible que repercutiria en el PIB català.

Òbviament, dependria de com es dissenyessin aquestes polítiques, però només pel fet d’adequar-les a les necessitats del territori ja seria un factor de millora considerable.

En conclusió i en primer lloc, fins ara no sembla que el procés sobiranista hagi posat en perill la inversió productiva al nostre país. En segon lloc, tampoc sembla que els factors que més condicionen els empresaris a l’hora d’invertir siguin els institucionals. En tercer lloc, la independència podria portar a una millora de les polítiques econòmiques aplicades a Catalunya, que afavoririen la inversió i el creixement econòmic. Finalment, també cal dir que és cert que les empreses volen estabilitat política, econòmica i social. Fins ara, el procés no ha creat inestabilitat perquè s’ha desenvolupat de forma pacífica i democràtica. Per això és molt important que segueixi així per reduir al màxim la incertesa.