Publicitat
Publicitat

El sistema fiscal de la Catalunya estat

Recentment, el govern escocès ha fet públic un informe elaborat per un grup d'experts sobre com hauria de ser el sistema fiscal en una Escòcia independent. L'informe es titula Principles for a modern and efficient tax system in an independent Scotland . En el grup d'experts hi ha dos premis Nobel d'economia: Sir James Mirrlees, professor emèrit de la Universitat de Cambridge i premi Nobel el 1996, i el professor Joseph Stiglitz de la Universitat de Colúmbia i premi Nobel el 2001.

De la lectura d'aquest informe se'n poden treure moltes lliçons de com hauria de ser un sistema fiscal en l'actualitat i per a un país modern i desenvolupat. Per tant, és de gran utilitat per dissenyar el sistema fiscal d'una futura Catalunya independent.

En primer lloc i d'acord amb l'informe esmentat, en aquest disseny hauríem de tenir en compte els objectius a assolir pel sistema fiscal català, ja que els seus recursos han de permetre finançar els serveis públics a un nivell adequat i de qualitat. Un primer objectiu és el de l'equitat i la redistribució de la renda. En aquest sentit, és molt important que la imposició estigui vinculada al sistema de benestar social. Aquest vincle ha de permetre subministrar una xarxa de seguretat a les persones de renda baixa i proveir assistència temporal en cas d'un esdeveniment imprevist, mitjançant una àmplia redistribució de recursos. La imposició sobre la renda de les persones físiques té un paper primordial en l'assoliment d'aquest objectiu.

Un segon objectiu és el de l'eficiència, de la qual depèn el foment del creixement econòmic i la competitivitat. En el disseny del sistema fiscal s'hauria de tenir en compte l'estructura productiva de Catalunya. Segons quin sigui el disseny, es pot donar suport a la política industrial, de manera que la fiscalitat tracti favorablement sectors específics que es consideri que han de créixer i millorar la seva competitivitat.

Altres objectius del disseny del futur sistema fiscal són l'estabilització macroeconòmica -ja que un sistema fiscal és un estabilitzador automàtic- i l'ajut a corregir certes conductes que poden ser nocives per a la salut, per exemple, mitjançant la imposició sobre el tabac i l'alcohol.

En segon lloc, el nou sistema fiscal s'hauria de sostenir sobre un conjunt de principis. Cal esmentar els següents: simplicitat, neutralitat, estabilitat i flexibilitat. La simplicitat ha de comportar que els impostos siguin fàcils d'entendre i de complimentar pels contribuents. Aquest principi també millora la transparència i la rendició de comptes. Així mateix, un sistema fiscal es considera neutral quan minimitza els efectes negatius que els impostos poden tenir sobre el funcionament de l'economia, és a dir, que no desincentivi l'estalvi, la inversió, o en general l'assignació de recursos.

El principi de l'estabilitat ha d'aconseguir predictibilitat i certesa. Això té a veure amb el fet que els ingressos fiscals siguin estables en la mesura del possible i, per tant, fàcils de predir. Alhora, vol dir que la normativa fiscal sigui estable, de manera que els contribuents puguin gaudir de seguretat jurídica quan planifiquin les seves inversions. Finalment, el sistema fiscal hauria de ser flexible per adaptar-se als canvis d'un món globalitzat.

En tercer lloc, cal preguntar-se què hauria de gravar el sistema fiscal i com. Hi ha tres grans fonts de recursos impositius: la renda, la riquesa i el consum. Una Catalunya independent hauria de reformar profundament els impostos que actualment graven aquestes fonts. Per exemple, pel que fa a la imposició sobre la renda personal, s'hauria d'establir un impost progressiu de base ampla, l'estructura de la qual no comporti tractaments de privilegi com passa ara en l'actual IRPF amb la imposició per mòduls. Així mateix, el gravamen de la renda de societats podria ser més baix que l'actual per atreure la inversió internacional. En relació a la imposició sobre la riquesa, materialitzada per l'impost sobre el patrimoni i l'impost sobre successions i donacions, cal dir que la tendència internacional és eliminar el primer, ja que és de gestió complicada i no aporta gaire progressivitat. Finalment, l'exponent més representatiu de la imposició sobre el consum és l'IVA, que en una Catalunya independent hauria de tenir menys exempcions, tipus reduïts i règims especials que l'actual, la qual cosa tindria un important efecte recaptatori que es podria utilitzar per rebaixar el seu tipus o el d'altres impostos.

En conclusió, la construcció d'un estat propi és una oportunitat única per dissenyar un sistema fiscal modern i eficient i per aplicar polítiques fiscals que s'adaptin a l'estructura econòmica i productiva de Catalunya.