14/10/2012

Guanyaran els equivocats?

4 min
Guanyaran els equivocats?

THE NEW YORK TIMESEn aquestes últimes setmanes de la campanya cada partit us vol fer creure que les seves idees són les millors per arreglar una economia encara en crisi. Així doncs, vet aquí el que heu de saber: si ens fixem en la seva trajectòria, l'administració Obama s'ha equivocat en algunes coses, sobretot perquè ha estat massa optimista sobre les perspectives d'una ràpida recuperació. Però els republicans s'han equivocat en tot.

Pel que fa a l'excés d'optimisme, cal dir que en una previsió ara famosa, feta el gener del 2009, els economistes que treballaven per a l'administració entrant van pronosticar que a hores d'ara ja hauríem superat gairebé tots els efectes de la crisi financera del 2008, i que la taxa d'atur se situaria per sota del 6%. És evident que això no ha passat.

Per què es va equivocar el govern? No va ser per culpa d'una fe exagerada en el poder del seu pla de reactivació; l'informe pronosticava una recuperació força ràpida, fins i tot sense plans de reactivació. El que va passar és que l'equip del president Barack Obama no va tenir en compte una cosa que els analistes econòmics consideren ara de sentit comú: les crisis financeres greus provoquen uns dany econòmics de llarga durada, i fa falta molt de temps per recuperar-se'n.

No cal dir que aquesta mateixa observació justifica també en part la persistent debilitat de l'economia. I, en vista d'aquesta desagradable realitat, la pregunta que ens hauríem de fer és quines mesures oferirien les millors perspectives per reparar els danys. L'equip d'Obama defensa que el govern hi ha de tenir un paper actiu; la seva última proposta econòmica, l'American Jobs Act, una llei per a la creació d'ocupació, volia accelerar la recuperació incrementant la despesa pública i facilitant diners a persones amb probabilitats de fer-los servir. Els republicans, per la seva banda, insisteixen que el camí de la prosperitat implica dràstiques retallades de la despesa pública.

I els republicans s'equivoquen de mig a mig.

L'última prova demolidora d'aquesta equivocació ens arriba del Fons Monetari Internacional, que acaba de publicar l'últim World Economic Outlook [perspectives de l'economia mundial], un informe en què es combinen previsions a curt termini amb una anàlisi econòmica en profunditat. És un document descoratjador i inquietant, que ens diu que l'economia mundial va molt pitjor del que s'esperava, i que cada vegada hi ha més riscos d'una recessió a escala mundial. Però l'informe va més enllà del pessimisme perquè conté una anàlisi detallada de les raons per les quals les coses van tan malament. I la conclusió d'aquesta anàlisi és que una part desproporcionada de les males notícies procedeix de països que apliquen les polítiques d'austeritat que els republicans volen imposar als Estats Units.

D'acord, no ho diu exactament amb aquestes paraules. El que l'informe diu realment és: "Aquests últims anys l'activitat ha estat més decebedora en les economies que apliquen els plans de consolidació fiscal més agressius". Però, si fa o no fa, és el mateix.

Perquè els dirigents republicans han adoptat fermament l'opinió que retallar la despesa en una economia deprimida -la consolidació fiscal segons l'argot de l'FMI- és bo, no dolent, per crear ocupació. Poc després de les eleccions legislatives, la nova majoria republicana a la Cambra de Representants va publicar un manifest sobre la política econòmica -titulat "Gasta menys, endeuta't menys, fes créixer l'economia"- que exigia immediates i profundes retallades de la despesa i menyspreava la idea que la consolidació fiscal (sí, feien servir el mateix terme) agreujaria potser la crisi econòmica. "Els efectes no keynesians", afirmava el manifest, ho arreglarien tot.

Doncs ara resulta que això no és veritat ni de bon tros. El que el Fons Monetari Internacional demostra és que els països que han aplicat les retallades de despesa més dràstiques són també els països que han caigut en les pitjors recessions. En efecte, els fets fan pensar que en deixar de banda la idea que les retallades poden afectar l'economia a curt termini, el Partit Republicà s'ha equivocat de mig a mig. Sembla que les recents retallades han fet més mal que el que la majoria d'analistes -inclosos els del mateix FMI- s'esperaven.

La qual cosa ens porta a preguntar-nos quina mena de mesures econòmiques es prendran després de les eleccions.

Si Obama guanya, probablement tornarà a impulsar unes modestes mesures d'estímul, amb l'objectiu que la recuperació gradual que sembla que s'està produint es tradueixi en un retorn més ràpid a la plena ocupació.

Tanmateix, els republicans han adoptat una doctrina econòmica que en altres països s'ha demostrat equivocada i fins i tot desastrosa. No és probable, però, que l'experiència els faci canviar de punts de vista. Al capdavall, els fets no s'han interposat en el camí de l'ortodòxia republicana en cap altre aspecte de la política econòmica. Malgrat la catàstrofe del 2008, el partit continua oposant-se a una regulació financera eficaç i continua obsessionat amb els perills de la inflació, malgrat anys de falses alarmes. Per tant, no és probable que renunciïn als seus punts de vista -rendibles políticament- sobre la creació d'ocupació.

Perquè aquesta és la qüestió: si Mitt Romney guanya les eleccions, els republicans segurament consideraran que les seves idees econòmiques han estat corroborades. En altres paraules, és possible que unes idees molt dolentes estiguin a punt d'aconseguir un bon resultat polític. I si és així, el preu el pagarà el poble nord-americà.

stats