10/02/2013

Els amics del frau

3 min

THE NEW YORK TIMESCom a molts, la reforma financera dels EUA em va decebre una mica. La llei Dodd-Frank dóna poder als organismes reguladors per frenar molts excessos financers, però no sembla tan clar que l'hagin de fer servir. Tal com demostra la història, la influència i la riquesa de la indústria financera poden convertir amb gran facilitat els gossos guardians en gossos falders. Però la reforma té una part brillant: la creació d'una Oficina per a la Protecció Financera del Consumidor. Ara bé, com es podia esperar, els senadors republicans estan fent tot el que poden per carregar-se-la.

No digueu que els consumidors cultes i ben informats es poden cuidar d'ells mateixos. No tots els consumidors són cultes ni estan ben informats. Ho va dir Edward Gramlich, un dels governadors de la Reserva Federal, a propòsit de les hipoteques subprime : "Per què els productes crediticis més arriscats es venen als prestataris amb menys nivell cultural? La pregunta es contesta tota sola: és més fàcil ensarronar els prestataris incultes".

Fins i tot a la gent amb un bon nivell cultural li pot resultar difícil entendre els riscos i compensacions associats a les transaccions financeres. Això ho saben bé els corredors amb pocs escrúpols. Per parlar d'un tema en què l'Oficina ha fet ja una feina excel·lent, quants de nosaltres sabem què hi diu de debò en els contractes de les nostres targetes de crèdit?

Ara podríeu dir que, tot i que hem de protegir-nos del frau financer, no cal crear més burocràcia. Per què no deixar-ho en mans dels organismes reguladors existents? La resposta és que els actuals organismes, per una qüestió pràctica i cultural, sempre enfortiran la banca i relegaran la protecció del consumidor a un segon pla: per això no van parar atenció a les advertències de Gramlich sobre les subprime .

Ara bé, si la reforma ja s'ha aprovat com a llei i els demòcrates tenen majoria al Senat, com s'ho faran els senadors republicans per carregar-se aquesta Oficina vital? Com en altres casos, amb l'extorsió: amenacen d'impedir el nomenament de Richard Cordray, director interí de l'Oficina. Però el problema no és Cordray -la feina del qual ha estat elogiada fins i tot pels banquers-. El que hi ha és un clar intent d'obstruccionisme per revocar la llei.

El que els republicans exigeixen és, bàsicament, que l'Oficina deixi de ser independent. Volen que estigui subjecta al veto d'altres reguladors financers lligats a la banca, amb la qual cosa els consumidors tornarien a quedar desemparats, i també li volen prendre el finançament que té garantit per deixar-la sotmesa a la pressió dels grups d'interès.

Com pot ser que el Partit Republicà estigui tan decidit a fer dels Estats Units un lloc segur per al frau financer quan encara tenim tan fresca en la memòria la crisi del 2008? En part, perquè els republicans segueixen negant el que de debò va passar. L'ortodòxia actual entre la dreta és dir que els progressistes que van amb el lliri a la mà són els culpables del desastre financer, perquè van capgirar el nostre sistema bancari i van obligar uns indefensos banquers a concedir crèdits a "aquella gent". A sobre, això hauria passat en un moment en què els republicans controlaven la Cambra amb puny de ferro. Però és una història que els agrada molt més que la incòmoda realitat: la seva fe en la perfecció del lliure mercat era un error, com ha quedat demostrat.

I com sempre, hem de seguir el rastre dels diners. Històricament, el sector financer ha donat un munt de diners a tots dos partits, amb una lleugera diferència a favor dels republicans. En les últimes eleccions, però, tot va anar a parar als republicans, a qui van donar més del doble dels diners que van entregar als demòcrates (i es van decantar per Mitt Romney en lloc del president en una proporció de gairebé tres a un). Amb tots aquests diners no n'hi va haver prou per comprar unes eleccions, però, sens dubte, sí que n'hi va haver prou per comprar un partit polític important.

En aquests moments, tota l'atenció dels mitjans se centra en els temes més candents: la immigració, les armes de foc, les retallades de la despesa pública, etc. Però hi ha una cosa que no hem d'oblidar: ara, quan encara fa només quatre anys que uns banquers descontrolats van portar l'economia mundial al caire del desastre, els republicans del Senat estan fent servir tots els mitjans que tenen a l'abast, vulnerant totes les normes habituals de la política, per donar als banquers l'oportunitat de tornar-ho a fer.

stats