27/02/2011

La doctrina del xoc als EUA

3 min

Al cap i a la fi, Madison (Wisconsin) no és el Caire, però potser sí que és Bagdad. En concret, el Bagdad del 2003, quan l'administració Bush va deixar el govern de l'Iraq en mans de funcionaris elegits per la seva lleialtat i no pas per la seva experiència i competència.

Com potser recordeu molts lectors, els resultats van ser espectaculars, en sentit negatiu. En lloc de centrar-se en els problemes urgents d'una economia i una societat enfonsades, que aviat desembocarien en una mortífera guerra civil, els personatges designats per Bush tenien l'obsessió d'imposar un programa ideològic conservador. En efecte, en un moment en què els saquejadors encara rondaven pels carrers de Bagdad, L. Paul Bremer, el virrei nord-americà, va dir a un periodista del Washington Post que una de les seves principals prioritats era "privatitzar les empreses públiques" -són paraules de Bremer, no del periodista- i "treure del cap a la gent la idea que l'Estat ho paga tot".

La història de l'Autoritat de la Coalició Provisional, tan obsessionada amb la privatització, és el tema del llibre de Naomi Klein La doctrina del xoc [editorial Empúries, 2007], que va obtenir un gran èxit de vendes i en què s'afirma que tot plegat formava part d'un pla més ampli. Afirma l'autora que, a partir dels esdeveniments que van tenir lloc a Xile durant la dècada del 1970, els ideòlegs de dretes han explotat les crisis per impulsar unes polítiques que no tenen res a veure amb la solució d'aquestes crisis, però que sí que tenen molt a veure amb la imposició de la seva idea d'una societat més cruel, més desigual i menys democràtica.

I això ens porta al Winsconsin del 2011, on la doctrina del xoc brilla en tota la seva esplendor. Aquestes últimes setmanes, Madison ha estat l'escenari de grans manifestacions contra la llei de pressupostos del governador, que nega als treballadors del sector públic el dret a la negociació col·lectiva. El governador, Scott Walker, afirma que aquesta llei s'ha d'aprovar per tal de resoldre els problemes fiscals de l'Estat. Però els atacs als sindicats no tenen res a veure amb els pressupostos. De fet, aquests sindicats han assenyalat que estan disposats a fer substancials concessions financeres, una oferta que el governador ha rebutjat.

En realitat, el que s'està fent a l'estat de Wisconsin és un cop d'estat: un intent d'aprofitar la crisi financera per enfonsar l'últim gran contrapès del poder polític de les empreses i els rics. Però aquest cop d'estat va més enllà dels atacs als sindicats. La llei té 144 pàgines, i a dintre s'hi amaguen coses extraordinàries.

Per exemple, a la llei en qüestió hi trobem articles que permetrien als càrrecs designats pel governador fer retallades generalitzades en la cobertura sanitària de famílies de baixos ingressos sense haver de passar pel procés legislatiu normal.

I, a més, hi trobem això: "Sens perjudici dels articles 13.48 (14) i 16.705 (1), el departament pot vendre qualsevol central pública tèrmica, elèctrica o frigorífica, o pot contractar qualsevol entitat privada per gestionar una central d'aquest tipus, amb licitació o sense, per qualsevol import que el departament decideixi que és beneficiós per a l'Estat. Sens perjudici dels articles 196.49 i 196.80, no cal cap aprovació o autorització de la comissió de serveis públics perquè una empresa de serveis públics adquireixi una central d'aquest tipus, o perquè contracti algú per gestionar-la, i es considera que qualsevol d'aquestes adquisicions és d'interès públic i compleix els criteris per a l'autorització d'un projecte que s'esmenten a l'article 196.49 (3) (b)".

A què treu cap, tot això? L'estat de Wisconsin posseeix nombroses centrals tèrmiques, frigorífiques i elèctriques per al funcionament dels serveis públics (com ara la Universitat de Wisconsin). La redacció de la llei pressupostària permetria el governador privatitzar qualsevol d'aquests serveis quan li vingués de gust. No només això, sinó que també podria vendre'l a qui volgués, sense convocar cap licitació. I fixeu-vos que qualsevol venda d'aquestes es consideraria, per definició, "d'interès públic".

Si això us sembla el muntatge perfecte per a l'amiguisme i l'especulació -recordeu aquells milers de milions que van desaparèixer a l'Iraq?-, no sou els únics. En efecte, això ha suscitat tantes sospites que l'empresa Koch Industries, propietat dels germans multimilionaris que tenen un paper tan destacat en l'ofensiva antisindical de Walker, s'ha vist obligada a negar que estigui interessada a comprar cap d'aquestes centrals. Esteu més tranquils, ara?

La bona notícia que arriba de Wisconsin és que l'onada d'indignació popular -ajudada per les maniobres dels demòcrates al Senat, que es van absentar per impedir que els republicans tinguessin quòrum- ha parat el cop. Si el pla de Walker era que s'aprovés la llei abans que ningú tingués l'oportunitat d'adonar-se dels seus objectius, aquest pla s'ha frustrat. I els esdeveniments de Wisconsin potser han fet reflexionar altres governadors republicans, que, pel que sembla, han desistit de tirar endavant iniciatives d'aquesta mena.

Però no espereu que Walker o el seu partit canviïn d'objectius. L'afebliment dels sindicats i la privatització no han deixat de ser unes prioritats per al Partit Republicà, que continuarà intentant imposar subreptíciament aquestes prioritats amb l'excusa d'uns pressupostos equilibrats.

stats