I després dels russos, què?

Les darreres setmanes s'han fet públiques algunes dades que demostren que la incidència del turisme rus al nostre mercat està minvant i que en un futur encara podria ser pitjor si no es prenen certes mesures.

Se'n ha destacat com a causes tant la inestabilitat creada pel conflicte d'Ucraïna com la pèrdua de capacitat adquisitiva per la devaluació del ruble, sense oblidar les campanyes internes russes destinades a funcionaris i treballadors en empreses públiques que aconsellen fer turisme al país sense sortir a l'exterior (Sochi al Mar Negre per exemple), a més de la competència de preus que arriba de destins com Turquia i Egipte. Aquests efectes s'han notat, i molt, a Espanya, on la caiguda del turisme rus ha estat aproximadament del 20%, mentre que en els dos darrers anys havia crescut a ritmes anuals superiors al 30%.

Evidentment, aquests efectes també s'han notat a Andorra, tributària del turisme rus que arriba a Catalunya principalment, i les xifres demostren que també al nostre país l'estada i les visites d'aquest col·lectiu van a la baixa.

El futur fa témer el pitjor tant per a Espanya com per a Andorra, perquè les exigències de visats biomètrics derivades de les mesures de protecció fixades pels membres del espai Schengen, obligarà als eventuals turistes russos a tramitar personalment els visats allí on hi hagi representacions diplomàtiques espanyoles i, de fet, només n'hi ha a Moscou i a Sant Petersburg.

Des del propi sector turístic s'apunta com a possible mesura adaptar els preus a les possibilitats minvades d'aquests turistes però, sincerament, entrar en una batalla de preus amb tots els nostres competidors i ser encara un país més 'low cost', no sembla el camí més raonable pensant en un futur pròsper per al nostre model turístic.

Deixant de banda el turisme d'Espanya on, per cert, el creixement d'aquest any és considerable, mercès al turisme europeu (anglès, holandès, francès, alemany, etc.) i malgrat la davallada del rus, Andorra ha de reaccionar urgentment davant de fenòmens com l'evidenciat.

Tots sabem la crisi que pateix el turisme a Andorra i que per molts esforços que es facin ens hem pogut estabilitzar al voltant dels 8 milions de turistes, però la nostra capacitat de creixement és escassa i, en general, tant l'hostaleria i la restauració com el comerç presenten xifres decreixents.

Cal una nova estratègia que no es basi en competir amb les ofertes 'low cost' d'altres destinacions, sinó en crear un model de turisme diferencial i, sobretot, diversificar els mercats emissors de turisme vers Andorra.

En clau interna també calen reformes importants, ja que per crear aquest nou model d'oferta turística, primer cal canviar la mentalitat. Ja mai més serà tan fàcil com ha estat fins a principis dels dos mil. Tanmateix, cal adquirir formació especialitzada, cal ser creatius i innovadors, cal ser diferents dels altres i oferir més i millor. Cal també inversió, evidentment sobretot privada. Cal que ens mullem!

Ah i evidentment, cal que els nostres polítics trenquin amb els models del passat i s'adonin que vivim en un món global on no hi ha distàncies i on és importantíssim donar-se a conèixer a tots els racons del món. I per això hi ha estratègies i experts disposats a dir-nos com fer-ho. Usem-los!

No em cansaré de repetir que cal treballar per a crear una Marca Andorra global, també pel nostre turisme, i que s'ha de promoure adequadament. En aquest sentit, la meva darrera reflexió em porta a qüestionar els diners que dediquem a una estratègia promocional com la del Cirque du Soleil, on al final hem de fer uns esforços enormes per justificar la repercussió econòmica aparentment positiva que pugui acabar tenint. I si invertíssim part d'aquests diners en captar l'interès d'altres mercats d'Europa, Àsia o Amèrica, pensant tant en turisme com en inversió?