Publicitat
Publicitat

OPINIÓ

Cap a un nou model turístic

Mai no he compartit la frase “el pitjor turista és el que no ve”. Pens que hi ha turistes que no ens convenen com, per exemple, els de gatera, els del tot inclòs més “cutre”, alguns de segona residència que molesten els veïns... En definitiva, el pitjor turista és el que genera més despeses a la comunitat que els ingressos que hi deixa, o el que, amb el seu mal comportament, provoca molèsties a la població i a la resta de turistes. Des d’aquest punt de vista, són molt recomanables els articles de Miquel Puig sobre els desequilibris que genera l’actual model turístic de masses. Entre altres raons, sosté que l’actual model turístic de les Illes atreu molta mà d’obra barata i deixa a l’atur els joves més formats. Igualment, Puig afirma que aquesta mà d’obra barata, a la llarga, genera més despeses a les institucions que el que pagarà amb imposts al llarg de la seva vida. Tots aquests, i molts d’altres, són arguments que cal tenir en compte. Però n’hi ha un que està per damunt de tots: la saturació. La saturació turística és una sensació que perceben tant els residents com els mateixos turistes: infraestructures saturades, platges plenes, equipaments insuficients, mala qualitat de l’aigua potable... que degraden la qualitat de vida i de la mateixa oferta turística.

S’ha parlat molt de reduir el nombre de turistes, com si fos possible fixar un nombre determinat a partir del qual ja no es podria viatjar a les nostres illes. Una mesura semblant resultaria d’impossible compliment per la seva complexitat i per la manca d’instruments per fer-la complir en no tenir competències en ports de titularitat estatal i aeroports. També es parla de prohibir determinades formes d’oferta turística, com la residencial, fet que resultaria un tant injust, ja que deixaria en mans dels hotelers l’exclusiva de l’explotació turística i impediria la “socialització” dels ingressos pel turisme que suposa el lloguer turístic. Això no vol dir que no calgui la seva regulació, amb la corresponent exigència de qualitat dels serveis que s’ofereixen.

Aleshores, què podem fer per evitar saturacions com la d’aquest estiu? Naturalment, s’han de seguir aprovant normes de protecció del territori per evitar la contínua urbanització. Es poden limitar les autoritzacions turístiques en els edificis plurifamiliars i es poden prendre moltes altres mesures. Però això no suposa disminuir l’oferta de places que, fins i tot, podrien seguir augmentant. Calen mesures més dràstiques que suposin una reducció de l’oferta. I aquestes mesures no han de pretendre únicament reduir l’oferta, sinó millorar la seva qualitat. Per aquest motiu, és necessari un nou pla de modernització de l’oferta turística.

L’objectiu d’aquest pla ha de ser incrementar les exigències de qualitat per als nous establiments turístics i declarar la caducitat de les places turístiques dels establiments que, passat el termini establert per l’administració competent, no s’hagin modernitzat. A més dels paràmetres tradicionals que ja s’exigeixen, com la superfície de zones verdes, la piscina, les zones comunes, l’exigència d’energies renovables..., s’haurien d’incorporar noves exigències que ajudin a superar determinats problemes que s’han denunciat. Per exemple, el nombre de treballadors per plaça turística o les condicions laborals dels treballadors d’hoteleria. Els estàndards de qualitat haurien de ser més exigents per als establiments que ofereixen allotjament en règim del tot inclòs, a fi d'augmentar la qualitat i evitar l’oferta “cutre” a uns preus indignes per a una destinació turística com les Balears.

L’execució del pla de modernització de l’oferta turística pot tenir efectes col·laterals, en deixar molts d’edificis sense llicència i, per tant, fora d’ordenació. Al meu entendre, s’hauria d’evitar la seva reconversió en residencial. Si fos així, evidentment, aquests edificis no tendrien cap possibilitat d’explotació privada, per la qual cosa seria inevitable la intervenció pública. Una norma hauria de regular l’adquisició d’aquests immobles per les administracions públiques, ja fos per convertir-los en equipaments públics o per demolir-los, fet que permetria l’esponjament de zones turístiques saturades. No cal dir que això requeriria quantitats importants de recursos públics, bona part dels quals podrien sortir de l’impost turístic.

Totes aquestes mesures es poden prendre en l’àmbit de les competències autonòmiques, insulars i municipals. El seu efecte no seria immediat, però suposaria un progressiu increment de la qualitat de l’oferta turística, la millora de les condicions de vida dels treballadors, la legalització de tota l’oferta existent, la dinamització del sector de la construcció i de les energies renovables... i, el més important, una constant reducció de les places turístiques, les de més baixa qualitat.

PUBLICITAT
PUBLICITAT