Publicitat
Publicitat

OPINIÓ

Ni eco ni taxa?

La presentació del Govern de l’esborrany de l’Impost de Turisme Sostenible ha desfermat les esperades crítiques del Partit Popular i de la Federació d’Hoteleria, contraris a qualsevol figura impositiva que gravi l’activitat turística. Res de nou. El que ha sorprès ha estat la virulenta oposició del GOB, que n’ha fet una desqualificació global i que ha simplificat amb un “ni eco ni taxa”, de la qual s’han fet ressò alguns articulistes i la xarxa.

Malgrat que el primer enunciat de l’esborrany sigui “la protecció, preservació i recuperació del medi natural, rural i marí”, els dirigents del GOB consideren que la finalitat de l’impost hauria de ser exclusivament mediambiental i critiquen que es pugui destinar, també, al foment de la desestacionalització, de la promoció turística i del desenvolupament d’infraestructures, encara que l’enunciat especifiqui que han d’estar “relacionades amb el turisme sostenible”. Des d’aquest punt de vista, voler que tots els recursos es destinin al medi ambient, la crítica és legítima. Ara, el que no es pot admetre és que s’acusi el Govern de voler afavorir els hotelers, de voler incrementar el nombre de turistes o de voler construir infraestructures que depredaran el territori. Això és injust amb el nou Govern i, especialment, amb el titular de la Conselleria i del grup que li dóna suport, els quals tenen una llarga trajectòria de defensa del medi ambient i del territori, de vegades jugant-s’hi el seu patrimoni personal, com també han fet alguns membres del GOB.

Però, si la crítica és legítima, també ho és la voluntat del Govern d’utilitzar l’Impost de Turisme Sostenible com una eina, una més, per promoure un ambiciós projecte de transformació del model econòmic de les Illes Balears. Un projecte que ha d’apostar per disminuir la massificació del turisme de sol i platja i per reduir, progressivament, el nombre de places hoteleres, les més obsoletes, les que ofereixen un tot inclòs de baixa qualitat i els blocs d’apartaments degradats. I tot això és compatible amb la imprescindible preservació del medi natural i la seva recuperació dels danys infringits per la massificació turística. Pensem que el medi urbà ha patit i s’ha degradat tant o més que el medi natural, i també forma part del medi ambient. Així, dedicar recursos del nou impost a: transformar hotels obsolets en places públiques o zones verdes, fer més carrils de bicicletes i zones per a vianants per on ara únicament circulen cotxes, promoure l’eficiència energètica d’edificis i fomentar les energies renovables, a més de retornar a alguns espais urbanitzables la seva condició de rústics, també és preservar el medi ambient.

Quant a la promoció turística, la pregunta és si és compatible la reducció de places turístiques amb la promoció d’altres modalitats turístiques que no siguin de sol i platja, que siguin més respectuoses amb el medi ambient i que, a més, suposin la socialització dels ingressos del turisme. Tots estaríem d’acord, per exemple, a canviar dues places de tot inclòs per una d’un turisme que ens vulgui conèixer com a País i que en valori la cultura, el patrimoni, la gastronomia i els productes industrials, artesanals i agroalimentaris. I hauríem d’aspirar, a més, que aquest nou model turístic també beneficiï els treballadors, que els proporcioni un lloc de treball més estable i més digne del que els ofereix l’actual model.

En definitiva, aquí és on hauríem de situar el debat. Ens limitam a deixar de promocionar el turisme, reduir places turístiques i destinar els recursos a la protecció i gestió del medi natural o canviam progressivament el model turístic i el feim més sostenible i que sigui el motor de la diversificació econòmica de Balears, a la vegada que restauram el medi natural i urbà.

En definitiva, és evident que el nou impost no és una taxa, com tampoc no ho era l’anterior mitificada ecotaxa. Però, mentre que no es vegi a què es volen destinar els primers recursos recaptats, ningú no pot afirmar que no sigui “ECO”, perquè és molt més. Per primera vegada, se’ns proposa un canvi de model econòmic basat en: sostenibilitat, diversificació econòmica i més justícia social. I crec que els impulsors s’han guanyat a pols la credibilitat perquè els facem confiança. És injust acusar-los de voler beneficiar els hotelers i de promoure més massificació. Com va ser injust aixecar una paret de bloquets l’any 2003 davant el Consolat de Mar. I és que el GOB, malgrat la feina inestimable que ha fet per protegir aquesta terra, alguna vegada també s’equivoca.

 

Etiquetes