Opinió 01/11/2013

Els reptes de MÉS per Mallorca

Pere Sampol
3 min
Els reptes de MÉS per Mallorca

La transformació de la coalició electoral MÉS en una nova organització política que encabeix el PSM-Entesa i Iniciativa-Verds, a la vegada que s'obre a independents d'ambdós partits, és una notícia d'una gran transcendència política. Alguns comentaristes han volgut llevar importància al fet que l'Assemblea de MÉS fos oberta a tothom, amb l'argument que els partits ho tenien tot controlat. La realitat, però, és que, per primera vegada en la història de Mallorca, una nova organització política obre les portes del seu màxim òrgan de decisió a qualsevol persona: li dóna veu per parlar obertament a l'assemblea, li permet votar el reglament de l'organització i els òrgans directius, i li mostra les seves interioritats sense cap mena de pudor. No sabem com evolucionarà aquesta nova fórmula política, però amb el seu naixement ja ha trencat motllos. S'ha de reconèixer que la fórmula és agosarada, fins i tot la podríem qualificar de temerària. Pensem que, en la primera votació que s'ha produït, entorn del 25% dels votants ja varen ser independents dels dos partits fundadors.

Si el creixement de MÉS és el que preveuen els seus impulsors, en la pròxima assemblea ja es podria donar el cas que el nombre de vots d'independents superàs el dels militants dels partits. Aquest és un dels primers reptes que haurà de superar MÉS: fer compatible la participació de moltes persones -la majoria de les quals mai no ha participat en política- amb l'aprovació d'uns programes polítics i electorals que afrontin els problemes reals sense renunciar a la utopia. És això compatible? La trajectòria de MÉS ens ho dirà. En aquest sentit, la presència d'històrics en la Comissió Executiva, com Mateu Morro i Miquel Rosselló, pot suposar un punt d'equilibri que permeti guanyar la confiança de sectors de la petita empresa que també podrien donar suport al projecte.

El segon repte que afronta MÉS és si serà capaç de fer governable un sistema assembleari. En els pobles això no suposa molts de problemes; de fet, el PSM ja tenia un funcionament assembleari en les agrupacions locals. Però Palma, per la seva dimensió, és on el creixement pot ser exponencial i, per tant, requerirà una gran tasca organitzativa que doni molt de protagonisme a assemblees de barri i a grups sectorials. En contra del que molts pensen, el funcionament assembleari requereix més treball d'organització que un funcionament piramidal: estimular la participació ciutadana; informar els ciutadans perquè tenguin capacitat de decidir; escoltar les propostes individuals, algunes de les quals semblaran irrealitzables, i sotmetre a l'aprovació de l'assemblea les qüestions més importants, implica una gran dosi de paciència i de capacitat de treball dels dirigents i dels representants institucionals. Si MÉS aconsegueix superar aquests entrebancs, es convertirà en un referent per a moltes altres organitzacions polítiques.

I, tanmateix, necessitam que l'experiment funcioni. Si volem superar la desafecció ciutadana que ha envaït la política, serà amb fórmules polítiques que transcendeixin els partits convencionals. Mai no havia caigut tan baixa la valoració de l'activitat política. I mai com ara els ciutadans no havien mostrat tan d'interès per les conseqüències de les decisions polítiques. La participació ciutadana mai no s'havia manifestat amb tanta rotunditat, amb tanta persistència, amb tanta il·lusió. Cada vegada són més els damnificats per les polítiques del PP que se sumen als frustrats per la darrera legislatura de govern del PSOE. Mai no s'havia sentit un clam tan fort contra les conseqüències del sistema bipartidista. Però, es canalitzarà electoralment cap a opcions de canvi polític real o servirà per engreixar, encara més, les xifres de l'abstenció?, com va passar amb el moviment del 15M.

Aquest és el tercer gran repte de MÉS: generar la il·lusió suficient perquè la gent desencisada de la política participi o confiï en una organització creada per escoltar la gent que tengui coses a dir i per representar-la a les institucions. Rompre el fatídic "tots són iguals", que tantes vegades hem sentit, fins i tot de gent amb qui compartíem manifestacions. Si MÉS ho aconsegueix, el tomb electoral podria ser històric, ja que donaria pas a rupturistes maneres de governar. Les primeres decisions d'un govern amb presència de MÉS ja s'han anunciat: derogació del TIL i retorn de les targetes sanitàries a tothom. Però la gran tasca començarà el dia després, amb l'intent de demostrar que la democràcia és qualque cosa més que votar cada quatre anys.

stats