Publicitat
Publicitat
image-alt

RAFAEL ARGULLOL

El teatre de les emocions

A partir de Caravaggio l’origen de la llum canvia de direcció. Durant el Renaixement la il·luminació de les escenes procedeix de l’exterior, sovint amb figures a l’aire lliure. Amb Caravaggio es radicalitza...

Les estacions de la vida

Si ens preguntem per què el motiu de les quatre estacions ha interessat tants poetes, músics i pintors, la resposta més immediata ens porta a la importància del temps i a la lluita contra el temps. L’art...

Entre els dos mons

Que l’art depengui més del món exterior o del món interior és una qüestió que està plantejada des del Renaixement. La trobem ja als textos d’Alberti o de Leonardo. Aquest últim, estudiós exhaustiu del...

Entre sols i àngels

No són pocs els artistes que han pintat àngels com un motiu recurrent. Els meus predilectes són els àngels d’Albrecht Dürer i de Paul Klee. Els que va pintar aquest últim podrien resumir el segle XX. Les...

Petites captures d'eternitat

Li correspon a l’espectador fondre i sintetitzar els petits punts que formen el vermell vigorós del barret del banyista assegut en primer pla. Després la retina gira al voltant del barret i va capturant els...

L'artista com a escenògraf

A la seva manera totes les èpoques han descobert la importància de l’escenografia. Si nosaltres coneixem bé el poder de l’escenografia a l’Europa cristiana, ens podem imaginar aquest mateix potencial al món...

A la recerca de la mirada més impenetrable

Durant anys he mirat la pintura a través de les seves mirades. M’he preguntat quina era la mirada més seductora, quina la més dura, quina la més inquietant, quina la més dolça, quina la més terrible, quina...

El poder de la llum negra

Entre les moltes obres literàries dedicades a l’alquímia en recordo dues especialment: La recerca de l’absolut, de Balzac, i Infern, de Strindberg. En totes dues es reflecteix la dimensió simbòlica de la...

Fragments d’una expressió lliure

A partir de mitjans de segle XIX la pintura es fa ressò del nou fenomen social que és la premsa de masses. Théophile Gautier és un dels primers a adonar-se que l’art no pot romandre indiferent davant d’un...

El gran joc de la perspectiva

Paolo Uccello va parlar de la “dolça perspectiva” per referir-se a la principal tècnica de construcció de l’espai que embriagava els pintors renaixentistes italians. Ja al mateix Renaixement es va discutir...

Els colors de l'instint

Tan sols quan estava ben avançat el Renaixement -sembla que a partir de Domenico Ghirlandaio- es va introduir la idea d’un model que posava directament per als pintors i escultors. Més aviat una model. Des...

El protagonisme dels condemnats

A la capella de San Brizio de la catedral d’Orvieto hi ha una monumental representació del Judici Final que va iniciar Fra Angelico el 1457 i que va completar Luca Signorelli a finals del segle XV....

La matèria fosca de la consciència

Els somnis no es poden interpretar. S’han de respectar com una matèria fosca que actua en la nostra consciència i que sempre ens desconcerta a través del caos. De tant en tant ens sembla que podem vincular...

L'artista com a jugador d'escacs

Una de les característiques més destacades -i potser la nuclear- de l’art contemporani és la contínua violació de les fronteres del que es pugui considerar art. En realitat és una qüestió oberta ja en el...

Pintar l'essència de la pintura

Hi ha pintures que són autèntiques radiografies de l’acte de pintar. Crec que la que ho és d’una manera més evident és Las meninas de Velázquez. Per això tants pintors moderns, començant per Picasso, han...

Entre la foscor i la llum

Al llarg de la seva història, en moltes ocasions, la pintura ha sentit la necessitat de retornar a èpoques anteriors, considerades més pures, per poder fer un reafirmament del seu present. És el sentit dels...

La ficció també és veritat

Desapareguts els de l’antiguitat, el ressorgiment dels retrats pictòrics a l’època moderna va ser un procés lent i contradictori. Al final de l’Edat Mitjana destaquen els retrats idealitzats de sant...

El viatge a la immortalitat

Avui dia es pot reconstruir amb força certesa el camí que van seguir els anomenats retrats del Faium, pintures trobades en la seva immensa majoria a la regió del Faium, a Egipte, i produïdes fa uns dos...

Naixement i mort d’un paisatge

Acomençaments del segle XXI hi ha moltes pintures i fotografies que capten els paisatges industrials com si fossin ruïnes de l’antiguitat. El món de la Revolució Industrial sembla quedar definitivament...

Sobre la pell de la pedra

Potser, després de Notre Dame, la catedral de Chartres és l’església més pintada d’Europa. A mi em sembla lògic, ja que si m’hagués de quedar amb una catedral gòtica sens dubte em quedaria amb la de...

Els moderns somiem en els antics

Goethe sempre va tenir una gran nostàlgia dels seus viatges a Itàlia. Deia que havien influït, més que tots els llibres, en el rumb de la seva trajectòria artística. També tenia nostàlgia de moltes de les...

Paisatges de la gran enyorança

M'agrada recordar que per a Miquel Àngel això que anomenem paisatge no tenia cap sentit. A l’artista florentí únicament li interessava el cos humà. No estava sol entre els renaixentistes i, de fet,...

Quan el descobriment és un retorn

L’atzar, o potser allò que els grecs anomenaven destí, és decisiu no només a les nostres vides personals sinó a la nostra herència cultural. Imaginem, per exemple, la imatge que tindríem dels nostres...

Lúdicament irreal, tràgicament efímer

Gairebé tots recordem escenes de circ malgrat les grans transformacions dels espectacles a les últimes èpoques. Crec que el que concentra l’atenció d’un nen és que el circ conté de cop i en un espai reduït...

El mestre de l’obra perfecta

L’obra més perfecta de la història de la pintura no existeix. La va pintar un pintor anomenat Frenhofer i va quedar destruïda quan el mateix pintor va calar foc al seu taller. Nicola Poussin va ser...

< Anterior | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | Següent >

XARXES SOCIALS