Publicitat
Publicitat
image-alt

COMPANYS DE VIATGE

RAFAEL ARGULLOL

La gran visió

Hi ha escriptors extraordinàriament visuals. Les seves paraules són brolladors d’imatges. Shakespeare, Poe, Baudelaire, Proust… Cap, no obstant això, com Dante. Potser per això ha estat el poeta favorit...

El mar como conocimiento

La literatura necesitaba hasta tal punto al mar que bien podríamos decir que, sin existencia del mar, a penas existiría la literatura. El Poema de Gilgamesh recorre el mar, la Ilíada se desarrolla bajo la...

El mar com a coneixement

La literatura necessitava fins a tal punt el mar que bé podríem dir que, sense l’existència del mar, amb prou feines existiria la literatura. El Poema de Guilgameix recorre el mar, Ilíada es desenvolupa...

Record del laberint

En arribar per primera vegada a Creta em vaig adonar fins a quin punt som guiats per les idees i imatges que tenim respecte a un lloc: tenia al davant les impressionants muntanyes que coronen l’illa però en...

Recuerdo del laberinto

Al llegar por primera vez a Creta me di cuenta hasta qué punto somos guiados por las ideas e imágenes que tenemos respecto a un lugar: yo tenía delante las impresionantes montañas que coronan la isla pero...

El atlas de las pasiones

Auguste Rodin estaba obcecado con representar en bronce a Honoré de Balzac. De hecho estaba convencido de que este, en su literatura, había llegado a una profundidad en el análisis de las pasiones que a él,...

L'atles de les passions

Auguste Rodin estava obcecat a representar en bronze Honoré de Balzac. De fet, estava convençut que Balzac, en la seva literatura, havia arribat a una profunditat en l’anàlisi de les passions que a ell, en...

La gran espera

Con frecuencia utilizamos términos como kafkiano y surrealista para referirnos a situaciones de la actualidad. Sin embargo, muchas veces lo verdaderamente adecuado sería utilizar un adjetivo que no existe o...

La gran espera

Amb freqüència utilitzem termes com kafkià i surrealista per referir-nos a situacions de l’actualitat. No obstant, moltes vegades seria realment adequat utilitzar un adjectiu que no existeix o que no es fa...

El nómada ciego

De cuantos he leído, si tuviera que quedarme con una obra que absorba la condición humana me quedaría con Edipo Rey y si tuviera que escoger el pasaje fundamental de esta obra me quedaría con el que...

El nòmada cec

De totes les obres que he llegit, si n’hagués de triar una que absorbeixi la condició humana triaria Èdip Rei, i si hagués de seleccionar el passatge fonamental d’aquesta obra em quedaria amb el que...

La torre del boig

Ernst Friedrich Zimmer era un humil fuster de Tübingen. Durant 36 anys va cuidar un home al qual consideraven boig en una torre que s’aixecava -i s’aixeca- a la riba del riu Neckar al seu pas per aquella...

La torre del loco

Ernst Friedrich Zimmer era un humilde carpintero de Tubingia. Durante 36 años cuidó a un hombre al que consideraban loco en una torre que se alzaba -y se alza- a orillas del rio Neckar, a su paso por...

La pintura com a amistat

Amb aquest text dono per acabada la sèrie d’articles titulada Teatre Europa. Per aquest teatre hi han desfilat 169 pintors al llarg de 169 setmanes. Hi he representat el meu museu imaginari, que, de ben...

Canvi de pell, canvi de vida

Que la vida és una metamorfosi contínua és una intuïció antiga que ha confirmat la ciència moderna. Les nostres cèl·lules moren i es regeneren contínuament. Som, per tant, una successió de morts i...

Abans de la revolució

L'arquitecte austríac Adolf Loos va fer famosa la sentència: “L’ornament és delicte”. Encara que tampoc admiro els excessos de puresa formal, fonamentalment li dono la raó. Loos es referia, sobretot, al...

Abans de la revolució

L’ arquitecte austríac Adolf Loos va fer famosa la sentència: “L’ornament és delicte”. Encara que tampoc admiro els excessos de puresa formal, fonamentalment li dono la raó. Loos es referia, sobretot, al...

La pèrdua del paradís

Els homes, en totes les mitologies, han tractat d’explicar-se el perquè de les seves adversitats. Substancialment la definició de la fragilitat humana ha coincidit: el pas del temps, la mort, la malaltia,...

El pa de l’enigma

En un dels grans poemes de Friedrich Hölderlin, Pa i vi, es posa de manifest el poder simbòlic del pa en la cultura europea. Com a font fonamental de la nutrició humana, el pa està incorporat en...

Barrocs, obscurs, místics

L'escola, quan ets adolescent, et predisposa a elegir alguns dels teus futurs artistes favorits, però també pot produir l’efecte contrari. Les causes són diverses i no sempre identificables. En el meu cas,...

El regne dels dimonis malenconiosos

Va ser John Milton a El paradís perdut el primer que va expressar clarament la transformació de la imatge del dimoni en la cultura europea. Fins al Barroc havia perdurat la visió medieval del dimoni, una...

El poble irromp en l’art

El 1483 va arribar a Florència una de les obres que més influència han tingut en l’art europeu, començant per l’impacte que va produir en mestres tan importants com Domenico Ghirlandaio i Leonardo da Vinci....

L'ull sota control del tacte

Quan, després de la Revolució Russa, Rússia es va convertir en el principal laboratori artístic d’Europa el remolí dels avantguardismes va esclatar amb tota la força i va arrossegar les herències del segle...

L’ull sota control del tacte

Quan, després de la Revolució Russa, Rússia es va convertir en el principal laboratori artístic d’Europa el remolí dels avantguardismes va esclatar amb tota la força i va arrossegar les herències del segle...

Convulsió i serenitat

No sé si Picasso realment va fer l’afirmació que se li ha atribuït tantes vegades segons la qual preferia la Venus de Willendorf a la Venus de Milo. Si la va fer, la va encertar perquè, d’un sol tret,...

Els guardians de les estrelles

L'home ha tingut una relació equívoca amb els ocells: d’admiració, de temor, d’una certa enveja cap a l’animal que encarnava el somni volador de l’ésser humà. Sovint la inquietud dominava les altres...

L’aparició de l’àngel

Leonardo da Vinci era un home de paradoxes. Potser per això el clarobscur va ser la seva llum preferida. Entre les moltes paradoxes la que, segurament, va tenir una aplicació més radical és la que...

Sempre tornem a la primera pintura

En el cas de Picasso recordo perfectament la primera pintura que vaig veure d’aquest pintor. No només la memòria m’ho confirma ara sinó que fa molts anys que tinc una seguretat en aquest sentit. Era El...

Captures i descobriments

És molt possible que l’acumulació d’imatges a la nostra retina no comporti més qualitat en la nostra mirada. El consum de l’art no implica la comprensió de l’art, i encara menys l’emoció estètica. L’exemple...

És incert perquè és possible

L'espera és probablement un dels temes més recurrents en la percepció humana de la vida; l’altre és la por. Temor i esperança és el binomi que més ens defineix, encara que sovint es mostri amb els matisos...

< Anterior | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | Següent >