Publicitat
Publicitat
image-alt

TEATRE EUROPA

RAFAEL ARGULLOL

Convulsió i serenitat

No sé si Picasso realment va fer l’afirmació que se li ha atribuït tantes vegades segons la qual preferia la Venus de Willendorf a la Venus de Milo. Si la va fer, la va encertar perquè, d’un sol tret,...

Els guardians de les estrelles

L'home ha tingut una relació equívoca amb els ocells: d’admiració, de temor, d’una certa enveja cap a l’animal que encarnava el somni volador de l’ésser humà. Sovint la inquietud dominava les altres...

L’aparició de l’àngel

Leonardo da Vinci era un home de paradoxes. Potser per això el clarobscur va ser la seva llum preferida. Entre les moltes paradoxes la que, segurament, va tenir una aplicació més radical és la que...

Sempre tornem a la primera pintura

En el cas de Picasso recordo perfectament la primera pintura que vaig veure d’aquest pintor. No només la memòria m’ho confirma ara sinó que fa molts anys que tinc una seguretat en aquest sentit. Era El...

Captures i descobriments

És molt possible que l’acumulació d’imatges a la nostra retina no comporti més qualitat en la nostra mirada. El consum de l’art no implica la comprensió de l’art, i encara menys l’emoció estètica. L’exemple...

És incert perquè és possible

L'espera és probablement un dels temes més recurrents en la percepció humana de la vida; l’altre és la por. Temor i esperança és el binomi que més ens defineix, encara que sovint es mostri amb els matisos...

L’ambigua pintura de les passions

Sovint l’art ha adoptat un to moralitzador, advertint el lector o espectador contra allò que el mateix art exposa. A la literatura els exemples són innombrables, començant per la tragèdia grega que portava...

L'espai de les hores solitàries

Seria interessant establir una cartografia dels llocs on es produeix la creació artística. En alguns casos es tracta d’espais de treball col·lectiu. Així succeeix en tot el que rodeja la cinematografia i...

L'evasiu objecte de desig

La Passió de Crist és possiblement el tema més pintat de la història de l’art occidental, almenys fins al segle XIX. La pintura es nodreix abundantment de la carnalitat sensual i adolorida de l’heroi del...

El cos d’un déu sacrificat

No he estat gens amant de l’ornamentació barroca i durant anys he maleït la profanació que significa la presència de molts altars barrocs alterant el meravellós interior de les catedrals gòtiques. Es...

Preludi abans de la tempesta

L'escriptor, que coneix els límits del seu llenguatge, busca els colors de la pintura i els sons de la música. També el músic sovint recorre a la literatura per narrar històries que desborden el marc de la...

Els moderns deixebles d’Orfeu

La música d’Orfeu era tan pura que no únicament encantava les feres sinó que penetrava el cor dels mateixos déus. No és d’estranyar que músics de totes les èpoques -des de Claudio Monteverdi fins a Richard...

Els atributs de la inspiració

Quan a Baudelaire li van preguntar què era la inspiració va contestar: “Treballar, treballar i treballar”. Prèviament el seu admirat Edgar Allan Poe havia escrit un assaig sobre la composició poètica que...

El cant de la terra

El cel i el subsol: així es podrien dibuixar les fronteres dels somnis. Dues fronteres il·limitades. No sabem on posar els límits del cel. De fet, el cel no es redueix a l’Univers, sinó que va, més enllà...

El clarobscur dels endevins

Els últims tres segles ha correspost a la ciència l’endevinació del futur. Això no vol dir que no hagin proliferat professionals de l’endevinació de diversos tarannàs que expliquen als seus públics els...

Les mesures de l'harmonia

Si en qualsevol època l’art és incomprensible sense una certa dimensió utòpica, la utopia, de forma explícita, és el gran somni de l’art a l’època moderna, un cop s’han esvaït els valors absoluts de la...

L'obscura vitalitat del monstre

M'agrada molt una història que fa temps em van explicar i que imagino -o vull imaginar- que és veritat. Rememorada vertiginosament és fàcil d’exposar i difícil de recrear. Parlem dels primers anys del segle...

El recolliment del miserable

Encara que al Barroc la pintura va acollir sovint escenes costumistes que reflectien la vida del poble, no va ser fins al segle XIX que l’art europeu va voler recollir la misèria social. Coincidint amb la...

Mirar els ulls

Un dels camins més segurs per explorar la història de la pintura és fixar-se en els ulls de les figures representades. Com en la pròpia vida, en la vida de les pintures els ulls són el centre de gravetat al...

Una història de bellesa i mort

Cada art lluita contra els seus límits. La literatura vol ser musical, pictòrica; la música vol ser cromàtica, narrativa. Per la seva banda, la pintura ha buscat sempre anar més enllà de la pintura. Això es...

Els colors dels somnis

No sé qui em va dir, fa molt, que els nostres somnis eren blancs i negres i que s’assemblaven a les pel·lícules del primer cinema. Crec que també vaig llegir que alguns experts eren de la mateixa opinió....

El teatre de les emocions

A partir de Caravaggio l’origen de la llum canvia de direcció. Durant el Renaixement la il·luminació de les escenes procedeix de l’exterior, sovint amb figures a l’aire lliure. Amb Caravaggio es radicalitza...

Les estacions de la vida

Si ens preguntem per què el motiu de les quatre estacions ha interessat tants poetes, músics i pintors, la resposta més immediata ens porta a la importància del temps i a la lluita contra el temps. L’art...

Entre els dos mons

Que l’art depengui més del món exterior o del món interior és una qüestió que està plantejada des del Renaixement. La trobem ja als textos d’Alberti o de Leonardo. Aquest últim, estudiós exhaustiu del...

Entre sols i àngels

No són pocs els artistes que han pintat àngels com un motiu recurrent. Els meus predilectes són els àngels d’Albrecht Dürer i de Paul Klee. Els que va pintar aquest últim podrien resumir el segle XX. Les...

Petites captures d'eternitat

Li correspon a l’espectador fondre i sintetitzar els petits punts que formen el vermell vigorós del barret del banyista assegut en primer pla. Després la retina gira al voltant del barret i va capturant els...

L'artista com a escenògraf

A la seva manera totes les èpoques han descobert la importància de l’escenografia. Si nosaltres coneixem bé el poder de l’escenografia a l’Europa cristiana, ens podem imaginar aquest mateix potencial al món...

A la recerca de la mirada més impenetrable

Durant anys he mirat la pintura a través de les seves mirades. M’he preguntat quina era la mirada més seductora, quina la més dura, quina la més inquietant, quina la més dolça, quina la més terrible, quina...

El poder de la llum negra

Entre les moltes obres literàries dedicades a l’alquímia en recordo dues especialment: La recerca de l’absolut, de Balzac, i Infern, de Strindberg. En totes dues es reflecteix la dimensió simbòlica de la...

Fragments d’una expressió lliure

A partir de mitjans de segle XIX la pintura es fa ressò del nou fenomen social que és la premsa de masses. Théophile Gautier és un dels primers a adonar-se que l’art no pot romandre indiferent davant d’un...

< Anterior | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | Següent >