Publicitat
Publicitat
image-alt

RAFAEL ARGULLOL

A la recerca de la mirada més impenetrable

Durant anys he mirat la pintura a través de les seves mirades. M’he preguntat quina era la mirada més seductora, quina la més dura, quina la més inquietant, quina la més dolça, quina la més terrible, quina...

El poder de la llum negra

Entre les moltes obres literàries dedicades a l’alquímia en recordo dues especialment: La recerca de l’absolut, de Balzac, i Infern, de Strindberg. En totes dues es reflecteix la dimensió simbòlica de la...

Fragments d’una expressió lliure

A partir de mitjans de segle XIX la pintura es fa ressò del nou fenomen social que és la premsa de masses. Théophile Gautier és un dels primers a adonar-se que l’art no pot romandre indiferent davant d’un...

El gran joc de la perspectiva

Paolo Uccello va parlar de la “dolça perspectiva” per referir-se a la principal tècnica de construcció de l’espai que embriagava els pintors renaixentistes italians. Ja al mateix Renaixement es va discutir...

Els colors de l'instint

Tan sols quan estava ben avançat el Renaixement -sembla que a partir de Domenico Ghirlandaio- es va introduir la idea d’un model que posava directament per als pintors i escultors. Més aviat una model. Des...

El protagonisme dels condemnats

A la capella de San Brizio de la catedral d’Orvieto hi ha una monumental representació del Judici Final que va iniciar Fra Angelico el 1457 i que va completar Luca Signorelli a finals del segle XV....

La matèria fosca de la consciència

Els somnis no es poden interpretar. S’han de respectar com una matèria fosca que actua en la nostra consciència i que sempre ens desconcerta a través del caos. De tant en tant ens sembla que podem vincular...

L'artista com a jugador d'escacs

Una de les característiques més destacades -i potser la nuclear- de l’art contemporani és la contínua violació de les fronteres del que es pugui considerar art. En realitat és una qüestió oberta ja en el...

Pintar l'essència de la pintura

Hi ha pintures que són autèntiques radiografies de l’acte de pintar. Crec que la que ho és d’una manera més evident és Las meninas de Velázquez. Per això tants pintors moderns, començant per Picasso, han...

Entre la foscor i la llum

Al llarg de la seva història, en moltes ocasions, la pintura ha sentit la necessitat de retornar a èpoques anteriors, considerades més pures, per poder fer un reafirmament del seu present. És el sentit dels...

La ficció també és veritat

Desapareguts els de l’antiguitat, el ressorgiment dels retrats pictòrics a l’època moderna va ser un procés lent i contradictori. Al final de l’Edat Mitjana destaquen els retrats idealitzats de sant...

El viatge a la immortalitat

Avui dia es pot reconstruir amb força certesa el camí que van seguir els anomenats retrats del Faium, pintures trobades en la seva immensa majoria a la regió del Faium, a Egipte, i produïdes fa uns dos...

Naixement i mort d’un paisatge

Acomençaments del segle XXI hi ha moltes pintures i fotografies que capten els paisatges industrials com si fossin ruïnes de l’antiguitat. El món de la Revolució Industrial sembla quedar definitivament...

Sobre la pell de la pedra

Potser, després de Notre Dame, la catedral de Chartres és l’església més pintada d’Europa. A mi em sembla lògic, ja que si m’hagués de quedar amb una catedral gòtica sens dubte em quedaria amb la de...

Els moderns somiem en els antics

Goethe sempre va tenir una gran nostàlgia dels seus viatges a Itàlia. Deia que havien influït, més que tots els llibres, en el rumb de la seva trajectòria artística. També tenia nostàlgia de moltes de les...

Paisatges de la gran enyorança

M'agrada recordar que per a Miquel Àngel això que anomenem paisatge no tenia cap sentit. A l’artista florentí únicament li interessava el cos humà. No estava sol entre els renaixentistes i, de fet,...

Quan el descobriment és un retorn

L’atzar, o potser allò que els grecs anomenaven destí, és decisiu no només a les nostres vides personals sinó a la nostra herència cultural. Imaginem, per exemple, la imatge que tindríem dels nostres...

Lúdicament irreal, tràgicament efímer

Gairebé tots recordem escenes de circ malgrat les grans transformacions dels espectacles a les últimes èpoques. Crec que el que concentra l’atenció d’un nen és que el circ conté de cop i en un espai reduït...

El mestre de l’obra perfecta

L’obra més perfecta de la història de la pintura no existeix. La va pintar un pintor anomenat Frenhofer i va quedar destruïda quan el mateix pintor va calar foc al seu taller. Nicola Poussin va ser...

L’escèptic davant el mirall

No trobaríem una manera més bona de veure com l’art veu l’artista que la història de l’autoretrat. No deixa de ser una història que avança en progressió geomètrica: apareix lentament al Quattrocento i...

Imatges de poder per a la posteritat

Quan Voltaire va voler ser esculpit per Houdon amb un ampli somriure els seus contemporanis ho van jutjar una altra excentricitat volteriana. Ningú posava per a la posteritat somrient sinó amb cara seriosa...

L’ull que tot ho mira

El mite i l’art segueixen històries paral·leles que es creuen constantment. Tots dos són relats sobre la condició humana, i és difícil saber on comença un i on acaba l’altre, i al revés. El mite és...

La saviesa d’un pinzell silenciat

Del meu primer viatge a Palerm en recordo les parades de peix a l’aire lliure, una estranya pintada en un mur que deia “Chiesa infame. Viva Giordano Bruno”, El triomf de la mort de l’anomenada Chiesa dei...

Les llàgrimes més belles

El Surrealisme, amb el fotògraf Man Ray a l’avantguarda, va posar en relleu el paper de la llàgrima com a símbol que conciliava dolor i èxtasi. Les obres de Man Ray amb dones plorant es van fer molt...

La llum rescata les coses

M algrat el meu gran respecte per Walter Benjamin discrepo de la seva teoria sobre la pèrdua de l’aura que ha patit l’art a causa de la reproductivitat tècnica de les obres. Cada cop que he contemplat una...

< Anterior | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | Següent >