11/06/2016

La llum rescata les coses

1 min
La llum rescata  les coses

M algrat el meu gran respecte per Walter Benjamin discrepo de la seva teoria sobre la pèrdua de l’aura que ha patit l’art a causa de la reproductivitat tècnica de les obres. Cada cop que he contemplat una obra en directe he intuït aquella aura que les reproduccions, certament, impedeixen. Fins i tot amb els sofisticats mitjans actuals les obres són, en realitat, irreproduïbles, encara que podem agrair el seu coneixement a distància. Possiblement les més perjudicades són obres en les quals l’aura ho és tot, com és el cas de molts pintors abstractes i, de manera especial, Malèvitx, Rotko i Mondrian. En aquests tres exemples la reproducció no només mata l’aura sinó que converteix l’obra en ornamental.

Dels tres, el més perjudicat ha sigut Mondrian. Les reproduccions de Mondrian han penjat en tants espais diversos que a la segona meitat del segle XX es va fer una idea vulgarment decorativista del pintor holandès. Els seus quadres geomètrics eren objectes de decoració. Res més allunyat de la intenció de Mondrian, un artista radicalment platònic que buscava anar més enllà del món de l’aparença per posar al descobert la veritat interna de la llum.

Per conèixer Mondrian s’ha d’arribar al seu geometrisme abstracte a través del seu propi viatge per l’univers de les formes. El pintor holandès va voler despullar els seus quadres de tot il·lusionisme per destacar, fonamentalment, com juga la llum amb els objectes. És extraordinària la seva sèrie de molins pintats amb aquest propòsit: l’espai es purifica, la forma s’allibera, la llum rescata l’essència de les coses. 

stats