09/07/2017

El poble irromp en l’art

2 min
El poble irromp en l’art

El 1483 va arribar a Florència una de les obres que més influència han tingut en l’art europeu, començant per l’impacte que va produir en mestres tan importants com Domenico Ghirlandaio i Leonardo da Vinci. El seu destí era l’església de Santa Maria Novella i el seu origen se situava a Flandes. L’obra l’havia encarregat Tommaso Portinari, agent mercantil dels Mèdici a Bruges. L’autor era el pintor flamenc més important del moment: Hugo van der Goes. Encara avui, als Uffizi de Florència, impressiona veure la realització excepcional de l’anomenat Tríptic Portinari.

El que més va sorprendre els artistes italians, acostumats a la construcció en perspectiva des d’un punt central, va ser la composició en diagonal de la taula central del tríptic, dedicada a l’adoració dels pastors a Betlem. Era una composició que, en contrast amb la asimetria pròpia de la pintura florentina, augmentava la dramaticitat d’una escena ja marcada per la força cromàtica del clarobscur. El ràpid prestigi de l’obra de Van der Goes va fomentar també l’extensió a Itàlia de la pintura a l’oli, amb una progressiva pèrdua de l’hegemonia de la pintura al fresc, que havia estat la protagonista del primer Renaixement.

No obstant això, potser l’efecte més colpidor del Tríptic Portinari és la franca introducció de l’element popular en l’art europeu. No és que el poble hagués estat absent a la pintura tardogòtica i renaixentista, però la seva presència estava empresonada amb un vel al·legòric. Hugo van der Goes atorga trets individualitzats als seus personatges, pinta els seus camperols i pintors amb personalitat pròpia, sense vels al·legòrics, lluny de realitzacions heroiques o religioses i, en certa manera, emancipats.

stats