Publicitat
Publicitat

Els subsòls de la consciència

Carceri d'invenzione [Presons imaginàries], Piranesi

NO SABEM SI SOMNIEM O SOM SOMNIATS. No és clara la situació del subjecte durant el somni. Si veiem, no sabem des d’on veiem; si parlem, no sabem des d’on parlem; si escoltem, no sabem des d’on escoltem. Fa milers d’anys que l’home s’interessa pel seu enigma oníric sense donar-se una resposta satisfactòria. Cap tradició literària ha estat aliena als somnis, i es podria fer una gairebé inabastable història universal del somni a partir dels relats en totes les llengües. Molt abans del Surrealisme, des dels inicis mateixos de la pintura i l’escultura, el somni ha obsessionat l’artista. El Surrealisme comença a les coves rupestres.

Els motius del somni, per tant, han estat sempre presents. No obstant això, pocs artistes s’han atrevit a establir una topografia de l’escenari oníric. Potser ningú ho ha fet com Giovanni Battista Piranesi, arquitecte, gravador i visionari italià que va arribar a proposar una autèntica geometria del somni a la seva sèrie Carceri d’invenzione. En aquest conjunt prodigiós de setze gravats, Piranesi trenca l’espai euclidià com a condició per desfer el temps lineal. El somni té un espai i un temps laberíntics, i així ho suggereixen els gravats de Piranesi.

El camí seguit pel gravador sembla l’únic possible: avançar per la ruïna i el subsòl. Piranesi va ser un virtuós de la ruïna, a la qual va dedicar una col·lecció nombrosíssima de gravats, abans de convertir-se en una mena d’espeleòleg de la consciència. Passant de l’exterior a l’interior va gravar el mapa del subsòl, va crear les Presons imaginàries, autèntiques fortaleses dels nostres somnis.