Publicitat
Publicitat

OBSERVATORI

La qualitat de l’ocupació

L’Enquesta de Població Activa (EPA) corresponent al segon trimestre de 2016 s’ha d’analitzar amb cura. Una lectura precipitada de les dades de l’INE pot induir a errors d’anàlisi i, àdhuc pitjor, si se’n fa una anàlisi errònia, a aplicar decisions polítiques equivocades. Vegem-ne alguns exemples, tots referits a les Illes Balears.

Primer: la població ocupada és de 547.100 persones, és a dir, en termes interanuals, l’ocupació ha crescut un 4,06% (21.400 persones). En principi és un excel·lent resultat, ja que, d’acord amb la sèrie històrica de l’EPA, és la primera vegada que se superen els 547.000 treballadors en un segon trimestre. De fet, aquesta xifra ens indicaria que ja s’han recuperat els nivells d’ocupació previs a la crisi. Però -sempre hi ha un però-, cal tenir en compte que l’EPA considera que una persona està ocupada si té 16 anys o més i, durant la setmana en què és enquestada, ha treballat almenys una hora a canvi d’una retribució. Aquesta metodologia ha de tenir una especial consideració en un context de creixent temporalitat, perquè, no debades, l’EPA que analitzam ens informa que en el segon trimestre de 2016 la població assalariada amb contractes temporals és de 123.100 persones (el 28% del total), la xifra més alta dels últims vuit anys. Per trobar una xifra més elevada de persones assalariades temporalment hem de retrocedir fins al 2008 i el 2007, és a dir, fins als anys del boom de la construcció. En aquest temps -malgrat que s’estava creant la bombolla immobiliària, amb les conseqüències econòmiques, financeres i socials conegudes- la major part de la contractació temporal gaudia d’una certa estabilitat laboral que atorgava la durada del contracte per obra. Ara, el ‘contracte Kleenex’, d’usar i llençar, s’estén com una bassa d’oli. S’ha de tenir en compte que en els mesos d’abril, maig i juny, del total de contractes registrats a Balears, gairebé el 40% eren d’una durada igual o inferior a tres mesos. A més, teniu present que en el conjunt del regne d’Espanya la contractació per un dia ha crescut un 102% en els últims vuit anys, i la de menys d’una setmana s’ha duplicat. Les dades de casa nostra de ben segur que no són gaire diferents.

De tot plegat podem treure una primera conclusió: que l’EPA estimi un creixement de la població ocupada fins a recuperar els nivells d’ocupació previs a la crisi, no garanteix que hagi crescut el nombre de persones ocupades en condicions homologables a les que hi havia abans que s’iniciàs l’etapa de retallades de drets laborals i socials. El que creix és la precarietat i la pobresa laboral com a conseqüència del nul augment real dels salaris, i del fet que continuam instal·lats en les majors xifres de població ocupada a temps parcial de la història (70.800 persones en el segon trimestre de 2016) i en la xifra d’empresaris sense assalariats o treballadors independents més alta de les estimades per una EPA (67.500 persones). És a dir, a la precarietat de la temporalitat s’hi ha de sumar la parcialitat (especialment femenina, amb un 67%), i la dels falsos autònoms o ‘autònoms forçats’. Per acabar d’arrodonir-ho, anotam que no s’aprecien millores substancials en la taxa d’ocupació de població menor de 25 anys ni en la de dones, ja que la primera creix un modestíssim 0.5%, i la segona un 1.5%, en termes interanuals.

Segon: l’estimació de població aturada és de 81.900, cosa que representa un descens interanual de 21.600 persones (-20,9%) respecte al mateix trimestre de l’any anterior. De fet, la taxa d’atur estimada del 13,02% és la més baixa d’un segon trimestre des de 2008. Amb tot, estam molt lluny d’un atur sostenible amb una situació econòmica immillorable en turisme i una certa revifada en el sector de la construcció. Tanmateix, més enllà d’aquesta baixada -molt associada a la precarització estructural de la població ocupada- hauria de preocupar que la taxa d’atur juvenil, situada en el 38,14%, es resisteixi a baixar significativament. També ens hauria de preocupar que continuem tenint un alt percentatge d’atur de llarga i de molt llarga durada (un 13,3% de la població aturada cerca feina retribuïda des de fa més d’un any, i un 28,3% fa més de dos anys),que gairebé vint mil llars (el 4,45% del total) tenen tots els membres en edat, capacitat i voluntat de treballar en situació d’atur, o que un 79,69% de persones en atur no tenen cap prestació.

En definitiva, el que està en discussió és si el mercat laboral illenc és capaç de mantenir uns mínims de cohesió social. Per això, la qualitat de l’ocupació ha deixat de ser un adjectiu, per convertir-se en el fet substantiu si volem posar novament en marxa els anomenats ‘ascensors socials’. Més ocupació de mala qualitat suposa augmentar la capacitat d’un model de creixement de despossessió en allò que és bàsic per a la població no rica. Vegeu, en aquest sentit, l’Informe d’Economia núm. 11 del Seminari d’Economia Crítica TAIFA titulat, precisament, La desposesión de la vida cotidiana.