Anàlisi de Ricard Torquemada

EXCEL·LENT LA CONTUNDÈNCIA

El Barça va viure diferents fases de dificultat i estat d'ànim però totes van tenir en comú l'efectivitat en la finalització. Quan la circulació no fluïa, Adriano va desencallar el camí sense sortida. Les oportunitats no arribaven però va aprofitar la inèrcia anímica de l'empat en la recta final explotant l'ambició a pilota aturada per avançar-se.

NOTABLE SECUNDARIS

Hi ha molts noms que sovint no tenen la recompensa que mereixen però que sempre hi són. Ahir, a més, es van vestir de decisius perquè nosaltres els puguem valorar: Adriano, expansiu, es va inventar un gol que no existia; Busquets va ser l'amo de la pilota dividida; Alexis es va moure amb sentit, i Alba va combinar amb naturalitat.

APROVAT PILOTA ATURADA

El Barça cuida tots els detalls. En l'estratègia defensiva va canviar la seva zona per una mixta a Falcao. Primer amb Adriano i després amb Alves, cosa que demostra que el cos tècnic ho revisa tot i no cau mai en la inèrcia. A més, Puyol i Piqué van donar una gran autoritat en el joc aeri, governant i intimidant. En l'única ocasió que va despenjar l'Atlètic, es va forçar el fora de joc.

SUSPENS PRIMERA PART

Potser l'única taca del partit és l'atac col·lectiu de la primera part. El Barça va patir molt en aquesta fase perquè no va trobar els passadissos interiors i el joc d'atac de fora cap a dins no va ser prou ràpid ni oportú. El Barça va conduir massa la pilota, no va saber trobar Messi on ell se sent feliç, a la porta dels centrals, i no va poder trobar l'equilibri adequat entre línies. Es va topar amb la frustració fins a l'1-1.