Necessitem un president

Albert Roig recordava i enyorava fa uns dies en aquest espai la figura de José Luis Sampedro que, durant molts anys, va exercir de president d'honor –i també de moderador i incitador al diàleg– de la Universitat d'estiu. Em sumo a la reivindicació de les idees de l'humanista i hi afegeixo la demanda d'un president per a la Universitat d'Estiu.

Ningú és imprescindible, diuen, però Sampedro potser sí que ho és una mica. La Universitat d'estiu sense president i sense moderador fixes no aconsegueix ni l'impacte ni la intensitat que tenia durant les dècades que l'escriptor i economista va ser-hi. Sampedro, molt crític amb el capitalisme salvatge, era una curiositat i un luxe a Andorra, convidava a pensar des de la intel·ligència i el sentit de l'humor i va propiciar molts debats interessants reivindicant sempre l'esperit crític, la desconfiança amb el discurs oficial, fins que els seus problemes cardíacs li van impedir viatjar a Andorra I seguir el ritme de la cita intel·lectual.

Juan Goytisolo va prendre el relleu i va passar per aquí. L'escriptor i articulista brillant sobre el paper s'apagava dalt de l'escenari i exhibia una curiosa apatia. No li agradaven les fotos perquè tenia problemes als ulls I no estava gaire disposat a l'intercanvi social i cultural.

Ignacio Ramonet, pròxim ideològicament a Sampedro, podria haver estat un digne substitut però es va quedar en el rol de moderador només un any i va desaparèixer ràpidament. I Josefina Castellví, una científica valenta i prestigiosa, va ser dolça i amable, però va durar ben poc com a presidenta.

Després, la Universitat d'estiu ja no ha tingut ni president ni moderador fixes i s'ha convertit en un cicle de conferències sense ànima, cada cop amb menys figures impactants. Un president com Sampedro atreia i aglutinava intel·lectuals de tot el món i, de propina, oferia unes sessions de cloenda magistrals. Durant el seu mandat van passar per la trobada Jaume Plensa, Carlos Fuentes, Juan Villoro, Salvador Tàvora, Margarethe von Trotta, Perejaume i d'altres artistes, a més d'eminents científics i pensadors. Carisma, rigor i amenitat –molta amenitat– eren els elements que confluïen en la marca 'Universitat d'estiu'. Com deuen tenir l'agenda Jorge Wagensberg, Joan B. Culla, Rosa Maria Calaf o, sense anar més lluny, l'escriptor Javier Cercas que va dialogar amb intel·ligència i humor fa pocs dies amb David Trueba?