Publicitat
Publicitat

CRÍTICA DE TEATRE

‘Amor & Shakespeare’, jugar per agradar

Crítica del muntatge dirigit per Josep Maria Mestres al Teatre Grec

Shakespeare és sens dubte l’autor més versionat del teatre. Fragments de les seves obres han servit per construir-ne de noves, ja sigui reunint tots el dolents o els pallassos (els fools ). Amor & Shakespare, dirigit per Josep Maria Mestres, incideix en aquesta línia. I ho fa a partir del començament i del final d’una de les obres menys conegudes al seu temps però actualment revaloritzada: Treballs d’amor perdut. Proposa, doncs, un joc de teatre dins del teatre. El rei Ferran i els tres cavallers, apartats voluntàriament de les trampes de Cupido, i la princesa de França amb el seu seguici femení passaran la nit interpretant fragments d’ Els dos cavallers de Verona i de Molt soroll per no res.

Certament hàbil i endreçada és la feina de Guillem-Jordi Graells en aquest trencaclosques al servei de vuit dels intèrprets més celebrats del país -Sílvia Bel, Jordi Boixaderas, Roger Casamajor, Àlex Casanovas, Ariadna Gil, Joel Joan, Mercè Pons i Rosa Renom-, compromesos amb una comèdia amable, un artifici d’entreteniment per fer riure una estona i endolcir els espectadors.

El protagonisme de Laura Aubert

També és hàbil la introducció de la figura que relliga les escenes i que tant podria ser un alter ego de l’entremaliat Puck de Somni d’una nit d’estiu com un arlequí fregolista de la Commedia dell’Arte. A Laura Aubert, aquesta narradora mutant, li falta ben poc per robar el protagonisme als nobles ociosos i a les donetes malcriades que juguen a l’amor. El dramaturg no és tan hàbil quan assegura que els sentiments amorosos no han canviat gaire quatre-cents anys després de Shakespeare. No és només que els sentiments han canviat, sinó que també ho ha fet -afortunadament- el perfil de les dones contemporànies en vies de ser deslliurades del segell masclista.

A la fi, quatre parelles ben ponderades en una Toscana imaginada per a una intranscendent comèdia a la qual encara li falta volar. Condició imprescindible quan es juga amb bombolles de sabó. Com diu un personatge d’ Els dos cavallers de Verona : “Brillant salva de paraules descarregada d’ímpetu”.