Publicitat
Publicitat

OPINIÓ

Assetjaran els joves el TNC per comprar abonaments?

Els nous abonaments del Teatre Nacional de Catalunya per a la pròxima temporada plantegen força interrogants i reaccions contradictòries. Per a alguns, que un teatre públic posi les entrades de l’abonament a tots els espectacles (setze) a 6,2 euros per als més grans de 35 anys i a 4,3 euros per als més joves és una mesura gairebé revolucionària que acredita el caràcter de servei públic de la institució i obre la porta, de veritat, a tothom que pugui tenir interès pel teatre. Per a d’altres, suposa una devaluació del valor de les arts escèniques i significa una molt discutible alteració unilateral del mercat teatral que pot tenir conseqüències negatives en el sector, i dubten fins i tot que aconsegueixin l’objectiu d’augmentar l’assistència d’espectadors.

Dubtes La decisió obre incògnites. ¿És realment el preu l’obstacle perquè el públic jove, sobretot, no tingui en compte el teatre com una possibilitat d’oci? ¿Es tiraran en massa els més joves i els habituals del teatre a comprar abonaments o hi haurà un transvasament dels espectadors i, en conseqüència, el finançament del TNC se’n ressentirà? Un savi consultor del sector té clar que al públic se’l guanya amb la programació, amb l’interès que desperti la cartellera, i que el low cost a les arts escèniques degrada la imatge social, l’apreciació subjectiva del valor de les coses, que és un dels elements fonamentals del màrqueting i encara més en qüestions culturals. De fet, tothom està d’acord que, si fos completament gratuït, tampoc no mobilitzaria grans masses. Per exemple, la Volksbühne de Berlín té entrades gratuïtes per als sectors mes dèbils de la societat, i això no fa que el teatre s’ompli.

Antecedents D’altra banda, els preus baixos són una constant a les sales alternatives des de fa temps, i més amb els sistemes de venda per internet. Però no comporten una pujada massiva d’assistència i sovint s’apliquen per evitar de tenir la sala buida. A favor, però, podem citar l’exemple dels teatres de Manresa (el Kursaal i el Conservatori), on fan sessions especials per a col·lectius determinats com joves i jubilats a 5 euros i, ens diuen, omplen.

El preu I encara més qüestions. ¿Com afecta això el Teatre Lliure, al qual no es va comunicar ni consultar l’oferta? ¿Com pot afectar el Teatre Romea, la Villarroel o el Goya, espais privats però amb producció pròpia i programació d’interès?

Les