Publicitat
Publicitat

OPINIÓ

Benvingudes siguin les polèmiques Culturals

Quan una manifestació cultural esdevé polèmica vol dir gairebé sempre que és interessant, perquè no hi ha res més vinculat a la societat que un fet cultural que surt d'ella, la reflecteix, la qüestiona, la il·lumina. Per això celebro el guirigall que ha generat el simpòsium d'història Espanya contra Catalunya, celebrat la setmana passada, tot lamentant la intolerància, el ridícul i la vergonya aliena que provoquen les declaracions dels representants de certs partits capaços de dir que l'acte acadèmic incitava a la violència racial. No sabíem que els espanyols fossin d'una altra raça. Senyors, mirin el diccionari abans de dir bestieses.

El títol. No ha agradat el títol del simpòsium, escollit pel responsable de l'organització, Jaume Sobrequés. Provocatiu ho és. I periodístic. Però és que, a més, resumeix la tesi del simpòsium, que és el que realment no agrada. Les ponències evidentment han fet una exploració sobre aquesta relació que ha estat, i és, com mai, d'enfrontament. Calia escoltar les interpretacions dels ponents per rebatre-les perquè a la fi tots ells són persones de reconeguda solvència i prestigi professional. Probablement amb opinions que d'altres no compartiran i anàlisis que aquests posaran en qüestió. Benvinguda la disputa intel·lectual, que no la política.

Qui escriu la història? És conegut l'axioma que la història l'escriuen els vencedors, però no està de més recordar la polèmica suscitada fa dos anys i mig per les definicions (interpretacions) de la dictadura al Diccionario Biográfico Español. En aquesta Espanya que patim, encara hi ha gent com la dona d'un ambaixador que, fent un cafè a Marbella, et pregunta: "¿Usted no será rojo? "O un quiosquer de Letur (Albacete) que, si li demanes un diari, respon: " ¿Prensa nacional o roja? "

Amenaces i por. Una bona part dels polítics d'aquest país no estan qualificats. No volen escoltar, ni discutir. I surten amb amenaces. Pensar diferent, veure la realitat d'una altra manera que no sigui la seva, és delicte. Discrepin, però no com quan Els Joglars van estrenar La torna i els van engarjolar. Ningú critica els espanyols sinó el poder i els qui el representen, però no els pobles, no les persones que pateixen arreu la intimidació, la por i la carestia fruit de les errades i les ideologies dels poders. Bon Nadal.