Coses que No s'entenen Del Teatre Nacional

Què cal fer? Pels passadissos de l'imponent edifici del TNC -un model arquitectònic fruit del deliri d'una colla de botiguers afrancesats avesats a la política i un somiador- hi circulen rumors sobre un futur negre. El dramaturg Guillem Clua va penjar a Twitter que tancaven la Sala Tallers. Els treballadors estan expectants. La gerent i el director artístic, reunits per veure "què cal fer", que va dir Lenin. No tanquin, sisplau. Ja els ho vaig dir fa temps en aquest mateix espai: cedeixin-lo a algú com Jordi Casanovas, que amb poc farà molt.

Recomanacions comptables Mirant els pressupostos del 2012 trobem al capítol de despeses que no són de personal un subtotal de 4.418.883 euros. No els marejaré amb xifres, només assenyalaré capítols calaix de sastre. Així tenim els 429.964,41 euros d'altres despeses diverses, els 990.578,24 euros d'altres treballs realitzats per persones físiques o jurídiques i els 752.064 euros de publicitat. Hi ha també partides més petites però de ben segur prescindibles: els 23.662 en despeses postals i missatgeria, els 22.300 de transports o els 30.000 de formació del personal. Tot això, a tall de suggeriment, em fa pensar que no cal retallar programació, ni tancar cap sala..., ja que una producció per a la Sala Tallers no hauria de costar gaire més de 70.000 euros. On és el problema de debò?

Els assessors d'Albertí Sergi Belbel ha deixat el seu despatx al seu relleu, Xavier Albertí. El futur director ha incorporat al TNC dues persones. Per anar adaptant-se.

Coda política Els pressupostos de l'Estat, o de la Generalitat, són prou complexos perquè el neòfit no els entengui. Però el que resulta incomprensible és que tenint un consell d'administració, un conseller de Cultura i uns quants funcionaris treballant per a ells, tots plegats descobreixin que ve el tren quan ja el tenen sobre les cames. ¿El consell d'administració s'ha adonat del dèficit a mitjans de gener? ¿No sabien al mes de setembre que el 2013 anirien mal dades? ¿No haurien de tenir tots ells una visió a mitjà termini, per preveure el que passarà? O és que creuen en els miracles? Si treballessin en una empresa privada estarien tots acomiadats.

La paradoxa El Lliure obre l'Espai Lliure temporalment amb una interesant programació.