CRÍTICA TEATRAL
Misc 14/04/2017

Nens i nenes jugant a fer teatre amb la història d’un assassí pedòfil

"Milo Rau és un home de teatre que sovint planteja les seves creacions en termes metateatrals"

i
Santi Fondevila
2 min

Barcelona'Five easy pieces'. Teatre Lliure de Gràcia, 13 d'abril

Milo Rau és un explorador de la realitat a través d’espectacles de caràcter polític amb una perspectiva històrica de qui hem conegut Hate Radio i The Civil Wars (Festival Grec) i Mitleid (Temporada Alta). Però també és un home de teatre que sovint planteja les seves creacions en termes metateatrals en torn de la confrontació entre els fets i la recreació ficcional que comporta aquest art. I al nostre entendre Five easy pieces és un experiment, com ell mateix diu, on porta al límit les qüestions sobre què és i com es fa el teatre, malgrat que la representació es faci al voltant del descobriment d’un pedòfil i assassí de nenes l’any 1996 a Bèlgica.

Diríem que la història de Marc Dutroux és el context del qual se serveix el director suís per plantejar com veuen un grup de nens i nenes qüestions com la llibertat, el que significar matar i en definitiva la violència del món adult mentre juguen a fer teatre incorporant rols d’adult.

L’obra recorre en un pròleg i cinc escenes monologades els antecedents familiars de Dutroux, la investigació policial, el dolor d’una de les famílies, el funeral i la lectura per una de les víctimes d’una carta als seus pares des del seu empresonament. En aquesta última, el director de l’experiment, l’únic adult de la funció, pressiona la nena perquè es despulli amb una violència oral que ens fa preguntar si no s’està superant el límit del que és tolerable.

Es tracta d’una escena que marca el tomb de la funció, fins aleshores lúdica i fins i tot divertida per la ingenuïtat, per la innocència dels intèrprets i la impossible expressió d’emocions que desconeixen. Pensem que Milo Rau ha treballat amb nens i nenes justament per la seva incapacitat d’entendre l’horror del qual parlen, més enllà del que significa per a ells un conte infantil com el de Hansel i Gretel o el de La caputxeta vermella, ambdós violents i cruels. L’experiment acaba amb moltíssims aplaudiments per als captivadors intèrprets i amb la pregunta de si a ells la recreació de la tragèdia els servirà d’alguna cosa.

stats