Publicitat
Publicitat

OPINIÓ

Nits especials amb dones que canten i actors amb superpoders

Totes les nits s'assemblen. Fins i tot per a qui les conrea habitualment d'un teatre a l'altre. Però hi ha nits especials en les quals descobreixes coses diferents. I si a més t'aixequen l'esperit, què més vols!

Rambla del Raval Si avui és divendres i vorejant dos quarts de deu de la nit, al petit i entranyable Café de las Delicias hi ha Dona cançó . Cada divendres, o gairebé, des de ja fa dos anys i quatre mesos, Alicia Martel reuneix en aquest espai amb aire de Montmartre un ventall de dones que canten o expliquen contes envoltades d'un públic excitat, convençut, que dóna suport setmana rere setmana a una iniciativa que vol fer visibles aquelles artistes amb talent i difícil projecció pública. Alicia Martel és una d'elles, tot i que aquestes vetllades no les organitza per al seu lluïment. I se'l mereix, perquè la jove canària resident des de fa anys i panys a Barcelona té una veu captivadora que mostra amb energia, ductilitat i savoir faire en unes cançons que ella mateixa escriu. Cinc euros (amb consumició inclosa), han pagat els devots. Val la pena. Martel dóna el tret de sortida amb una cançó. Després les convidades. La pallassa contacontes Cecilia Bellorín, la xilena Ania vinguda de Berlín amb cançons d'ànima inquieta i el pop animós del duo Jazzul. Carai amb aquestes noies! Les portaria al saló de casa per escoltar-les. I si fos el meu aniversari, per compartir amb els amics les seves històries. Més de dues hores que han passat volant. Altre cop a la rambla del Raval. Mirem el gat de Botero i ens n'anem tot xiuxiuejant alguna melodia.

Cita amb Gloria Rognoni Han passat setmanes, però encara em vénen a la memòria imatges de l'espectacle. Deunidó el que fa Gloria Rognoni! Al capdavant dels actors i actrius de la secció de teatre de Femarec ha confeccionat una obra autènticament sorprenent, realment emotiva. I no ho dic amb cap mena de caritat. Riem amb ganes. Molt més que amb la irreal representació que es programa amb professionals al mateix Teatre Victòria. Sí, riem. Ric. Amb ganes. Estic passant-m'ho molt bé. Pel que diuen i per com ho diuen. L'encerten. Hi ha vida. Hi ha sinceritat. Cada any Rognoni es supera. Aquest, per mi, corona una feinada del dia a dia amb els discapacitats psíquics de l'associació. Aquests nois i noies tenen superpoders.

Les