Misc 07/08/2013

Reflexions estupefactes sobre el Grec

i
Santi Fondevila
2 min

Per quan l'autocrítica? No sé fins a quin punt és pèrdua de memòria meva o una realitat, però no recordo cap edició del festival Grec que acabés en autocrítica. L'última ha acabat amb unes estadístiques -sempre interpretables- i un sentiment del regidor de Cultura, Jaume Ciurana, i del director, Ramon Simó, de certa satisfacció per haver aturat el descens d'espectadors de l'edició anterior i la davallada que estan patint les arts escèniques. ¿Un 44% de públic de pagament és una xifra acceptable?

Què ha passat amb el teatre? Les dades donen un motiu d'alarma. Al programa hi havia 40 espectacles de teatre i es van vendre 30.459 entrades, que representen un 37% de l'aforament. Molt poc. El problema ha estat en la programació? En els preus? En la crisi? No seré jo qui resolgui l'equació, però puc afirmar que el Teatre Grec, l'espai emblemàtic del festival, ha tingut dos espectacles fora de lloc: Utopies , un collage inacabable fet per escoles de teatre europees, i 100 femmes , una mena de teatre comunitari decebedor.

Només 811 espectadors. Una altra qüestió preocupant: la manca d'interès del públic potencial per l'espectacle internacional més imponent, Les tragèdies romanes . ¿El públic ha perdut la curiositat o se'n fa creus quan sap que dura sis hores? ¿Es va explicar bé des de màrqueting? Si jo fos el director del Grec estaria enfadat amb mi mateix perquè els aficionats hagin deixat escapar una creació sensacional. ¿Només hi ha a la Barcelona culturalment presumptuosa 811 persones que comprin una entrada per a un esdeveniment així? Cal una reflexió.

El model. El Grec 2013 ha estat una mescla de Grec, Festes de la Mercè i un xic de Fira de Tàrrega. Més de 26.000 espectadors en espectacles gratuïts. Així els diaris parlen de quasi 120.000 espectadors. No és mentida: és una veritat quàntica. ¿Una exigència perquè el desastre no sigui tan palès?

stats