‘Slam’ d’escriptura en viu: la literatura com a espectacle

Crític TeatralEscriure, un acte íntim i privat. O ho era! L’escriptor només rep el feedback de la seva creació després d’un llarg procés... Doncs no! Som a la gran final de l’slam d’escriptura en directe que s’ha celebrat a l’Antiga Fàbrica Damm, en la qual deu aprenents d’escriptor s’enfronten després d’haver superat diverses eliminatòries al llarg de dos anys. La presentació dels contrincants amb musica èpica evoca l’arena d’un coliseu on quatre gladiadors i sis gladiadores s’enfrontaran armats amb la seva creativitat -força barroca, pel que veiem i sentim- i la seva imaginació -com uns renovats André Breton i companyia-. La idea és de Marcos Xalabarder Aulet, que fa dos anys va posar en marxa al club Cronopios de Barcelona el primer slam competitiu d’escriptura en viu amb la voluntat i ambició de créixer i créixer i créixer... Una competició literària que a poc a poc ha guanyat adeptes i ha despertat adhesions i molta curiositat. I per curiós, el director i autor teatral Sergi Belbel, que s’ha sumat a un jurat professional en el qual hi ha l’escriptora Care Santos i les editores Rocío Carmona i Anna Soldevila i l’agent literària Berta Bruna, que decidiran el guanyador.

Comença la competició. S’enfronten de dos en dos i durant quatre minuts han d’escriure en directe sobre una idea o un motiu. La primera és molt literària: pàgina en blanc i pàgina en negre. El públic omple la sala i segueix el procés amb gran silenci, només interromput pels aplaudiments i fins i tot els bravos dels seus seguidors. Quina valentia, la de posar-se davant del teclat i escriure! Una paraula darrere l’altra i allò que els ve al cap es plasma en una pantalla on tothom ho veu. No hi ha gaire temps per pensar què dir, i el com dir-ho és una qüestió d’estil personal, combinant paraules amb més o menys enginy, més o menys interès. El cert és que els textos resulten força més atractius i es fan més entenedors quan els declamen dos poetes i lectors avesats, Salva Soler i Iñaki C. Nazábal. Sense pausa, el jurat emet la seva decisió. Una, dues, tres, quatre, cinc vegades. I cinc escollits. A la següent ronda en quedaran tres. Al final, el guanyador, Jaume Muñoz.

Un format popular. Tres hores de competició en un format que escauria molt a un programa de televisió. Sí: un concurs d’escriptura automàtica serviria per difondre l’interès per la literatura.