Publicitat
Publicitat

OPINIÓ

El curiós renaixement de les sales de festes

Ves per on, las sales de festes tornen a la cartellera quan pensàvem que eren cosa d'altres temps. Qui va començar va ser The Hole , una proposta que ha convertit el preciós Teatre Coliseum en un club i, més específicament, en la casa de la Terremoto de Alcorcón, amfitriona d'una vetllada en què els espectadors, asseguts a les taules, poden prendre cava, cervesa, vi i picar una mica.

El vell Astoria. Fa anys que l'Astoria va tancar com a cinema. Des d'aleshores ha estat un club privat per anar a sopar i escoltar música, bàsicament enregistrada. L'Astoria, un local amb història i caixet, que en el seu moment va acollir concerts de Stéphane Grappelli, Django Reinhardt o Bill Coleman, anuncia ara un gran espectacle: Circus cabaret , "un sopar-espectacle sense precedents a la ciutat", diu la nota de premsa, un xou musical en viu amb una posada en escena que inclou cabaret, burlesc, acrobàcies… Les actrius Queralt Albinyana i Anna Casas n'encapçalen el repartiment.

'Lío' al Principal. A la porta del més antic teatre de Barcelona, el Principal, hi posa: "Theater, restaurant, club ". D'acord. L'espai va obrir amb un xou de Joan Gràcia importat d'Eivissa. Abans de l'estrena, el local va acollir un concert i una sessió de discoteca amb un DJ de renom. Alguns pensen que l'aventura no és tan escènica com pinten, perquè els quartos es faran amb les copes, perquè els promotors estan vinculats al món de la nit, i no al teatre (fins ara). Per això es fa estrany sentir el director artístic del lloc, Toni Albà, lloant Carlos Caballero com a prohom escènic quan els seus antecedents immediats pertanyen a un altre ram. Veurem què passa.

El Molino. Aquesta mena d'espectacle, les varietats amb restaurant inclòs, és el que va obrir el nou Molino. Però els números de taquilla no els acaben de sortir, potser pel reduït aforament.

Àries a Casa Alfonso. Ja que hi som, citem també la iniciativa del Restaurant Casa Alfonso, un altre lloc venerable. Aquí no s'anuncia la funció, però el cert és que un dia de la setmana i entre els comensals del sopar hi ha cantants d'òpera que tot d'un plegat surten amb el brindis de La Traviata o una versió del Barcelona . Tres o quatre intervencions breus per amenitzar la vetllada. I sense sobrecost per al comensal.