Publicitat
Publicitat

CRÍTICA

A les sis del matí ningú parla francès

Crítica de 'Soeurs', el monòleg de Wajdi Mouawad en cartell al Teatre Lliure de Montjuïc

Wajdi Mouawad és sempre el mateix i sempre és diferent. El magma de la memòria atàvica i recent del Líban i el tractament de la convivència alimenten un univers d’éssers humans ferits per la història que busquen com poden sobreviure en una societat d’acollida que apaivaga el dolor però no cura les ferides. Tot això és present també a Soeurs, un fals monòleg que contraposa el cinisme d’una mediadora en conflictes africans amb la humiliació que la societat canadenca infligeix a la llengua francesa. Un tema que toca molt de prop una societat catalanoparlant assetjada sistemàticament pel govern central i els seus ministres. Quan la Geneviève intenta que algú la desperti en francès en un hotel de luxe d’Ottawa, li diuen que a les sis del matí no hi ha ningú que parli aquesta llengua. La humiliació, la de l’obra, genera una metafòrica resposta violenta de la mediadora, que s’enfronta a una habitació intel·ligent anglesa fins a la destrucció.

Soeurs no és un text èpic com Incendis, l’obra més coneguda de Mouawad aquí, sinó una comèdia quotidiana amb el rerefons dramàtic dels conflictes personals. Ens ofereix una primera hora (la durada se’n va als 140 minuts) de teatre fascinant, amb un humor deliciós i còmplice en el nostre cas, i una utilització de la tecnologia exemplar que no té res a envejar als espectacles de Robert Lepage. Mouawad ens fa riure amb les contradiccions del món canadenc, i per extensió de tot Occident, i després es posa seriós bolcant sobre la història d’una immigrant libanesa l’arsenal de metàfores sobre la nostàlgia de l’exili i la defensa de la identitat enfront d’una societat homogeneïtzadora, quasi impossible quan corren les generacions.

Una sola i gran actriu, Annick Bergeron, per a una història que transcorre dins del realisme més absolut fins que la realitat no serveix per a res i encara menys per sobreviure. Superba la intel·ligència en la posada en escena amb la qual captiva l’atenció de principi a fi. Sap el que vol dir i com dir-ho. Una gran funció d’un teatre que té un altre objectiu a més d’entretenir, per molt que en gaudim. Mouawad és sempre benvingut entre nosaltres.

PUBLICITAT
PUBLICITAT