CRÍTICA DE TEATRE
Misc 01/05/2017

Un deliciós viatge amb Lorca

"'Federico García' segueix l’estructura d’aquells espectacles amb una virtuosa combinació de text, imatge, música i ball"

i
Santi Fondevila
2 min
Un deliciós viatge amb Lorca

Barcelona'Federico García', Teatre Romea, 26 d'abril

Pep Tosar és, probablement, un dels creadors teatrals més sensibles, per la profunditat i el talent amb què s’acosta als mons que convoca sobre l’escenari. Des de fa uns anys Tosar ha anat construint una brillant narrativa escènica per acostar-se a poetes com Blai Bonet, Vicent Andrés Estellés, Damià Huguet o Guillem d’Efak, en una sèrie d’espectacles d’aquells que aconsegueixen retratar l’home i l’artista en un sol dibuix carregat de veritat i d’emocions.

Federico García segueix l’estructura d’aquells espectacles amb una virtuosa combinació de text, imatge, música i ball. Un text que brolla sobre el fons d’un toc de guitarra, al costat de la veu d’unes tendres cançons o entre el sonor taloneig d’un bailaor. El conjunt esdevé una biografia poètica teatral que ens arrossega en un viatge pel perfil més humà, més ordinari, del poeta. Des de la infantesa a Fuentevaqueros fins a una pista pedregosa als voltants de la seva possible tomba a Víznar, passant per l’adolescència a Granada, l’alegria estudiantil a Madrid i per l’adult que descobreix uns altres mons a Barcelona i Cadaqués, Nova York i l’Havana. Un metafòric viatge amb tren del qual sorgeix al final la irresoluble pregunta de per què Lorca va pujar al que seria el seu últim tren. No ho sabrem mai.

Un viatge amb nou estacions en què experts, com la seva millor biògrafa, Antonina Rodrigo, i familiars parlen d’ell. Un viatge per les seves cartes personals, pels seus assajos, per la memòria dels que el van conèixer i van compartir la seva bogeria artística, la seva alegria i la seva tristesa, com Luis Buñuel i Salvador Dalí. Un viatge embolcallat per l’art d’una captivadora cantant com Mariola Membrives, ja sigui amb una cançó de Camarón o amb un blues de Billie Holiday, i per la força, elegància i delicadesa d’un impressionant bailaor, José Maldonado, a la fi, una imatge evocadora de la del poeta. Fabulós el pas à deux de Maldonado amb un alatzà blanc. Una imatge icònica en un espectacle plàsticament i sonorament admirable, deliciós.

stats