05/11/2016

Un drama una mica liofilitzat

2 min
L’obra narra la rebel·lió d’un grup de treballadores.

Barcelona‘Revolta de bruixes’ ESPAI LLIURE 3 DE NO VEMBRE

Estrenada el 1980 en castellà i el 1981 en català, Revolta de bruixes conserva íntegra la lucidesa i actualitat del conflicte que planteja Josep Maria Benet i Jornet. Una obra compromesa, un drama social amb rerefons filosòfic a través de sis dones de la neteja que una nit de lluna plena han decidit oposar-se a l’explotació laboral de l’empresa, representada per un pobre diable, un vigilant víctima i botxí com quasi tots els mediocres. La determinació del grup, però, és feble i la majoria de les dones, empeses per la por i pels seus problemes personals, aviat cediran a les pressions i veuran en les promeses esotèriques de la companya tiradora de cartes la manera de resoldre-ho tot, ja sigui el càncer de pit de la Dolors o la debilitat mental de la Paulina.

El director, Juan Carlos Martel Bayod, ha sigut fidel a la lletra d’un original que ha tractat, diu, com una partitura i, en aquest sentit, creiem que amb un excés d’ allegro vivace. La seva proposta espurnejant, amb petits gags afegits i adobada amb una certa modernitat tecnològica, esdevé una mena de comèdia lleugera en què difícilment podem veure la feixuga càrrega personal d’aquestes dones, copsar la por que les domina o la seva insignificança quan es lliuren als remeis màgics amb una impròpia gresca juvenil. Una lectura que desdibuixa el rerefons genuí del drama, la derrota de la raó, dels objectius col·lectius enfront dels individuals i la renúncia a lluitar per la pròpia vida.

Aquesta mirada afecta indubtablement la credibilitat d’un repartiment en què sobresurten els veterans Xicu Masó, impecable, superb; Chantal Aimée, dolçament patètica, i Àurea Márquez, encertadament freda, com la raó. Hi veiem el que està més enllà de les paraules. I són notables la Filomena d’Andrea Ros i la Rita de Júlia Truyol.

stats