Publicitat
Publicitat

La fascinant casa encantada dels Peeping Tom

Simon Versnel, assegut en una butaca amb un globus verd a les mans, somriu fins que el globus explota... i plora. Aquesta imatge resumeix À louer. L’adult que per un moment recupera l’expressió i la il·lusió d’aquell nen que va ser quan tot era possible i el món tenia cops de màgia. I és que a À louer hi ha molta màgia, però també el drama de la ruptura, del fet que les coses passen. Metàfora tràgica de la vida.

La protagonista és una mansió decadent visitada per un grup de turistes tafaners i habitada per Marie -una majordoma que ens recordava la Mrs. Danvers de Manderley-, i pel seu majordom asiàtic (fabulós Seoljin Kim) i el seu doble (impressionant Hun-Mok Jung). Una casa amb història que convoca els seus antics habitants. La mare (esplèndida Eurudike de Beul), una diva que anteposa el cant a la família; el pare, un bon home sense caràcter, i el fill, que no va poder gaudir mai de la mare. La realitat ficcional i els somnis es barregen mentre corren les rates pel saló o l’espectre d’un possible avi toca el piano entre personatges que no desentonarien en un còmic de Tintín. À louer, que jahavíem vist a Temporada Alta, és un prodigi d’imaginació que genera solucions escèniques i sorpreses una darrere l’altra sense que cap d’elles esgoti les seves capacitats. Una creació rodona amb unes coreografies que semblen físicament impossibles. Un fascinant viatge a una casa encantada adobat amb la simpatia de l’humor. Peeping Tom tornaran de ben segur l’any que ve amb un nou espectacle. Els esperem!

PUBLICITAT
PUBLICITAT