18/10/2012

De la pintura per a cecs al teatre polític dels maies

2 min

BARCELONAQuadres per tocar. Tura, de catorze mesos, va entrar a l'estudi del seu pare, pintor, i els seus ditets van recórrer un dels quadres amb relleu experimentant sensacions davant la mirada sorpresa del progenitor. D'aquí va sortir la idea de Rafel d'Olot d'adreçar els seus quadres a un públic diferent: els cecs. Rafel d'Olot, que té una sèrie de pintures sobre la fageda d'en Jordà, també ha pintat (acrílic amb relleus) altres paisatges i, fins i tot, el portal d'accés de l'antic restaurant El Bulli. Pinta per als que hi veuen, però també per als cecs. Els seus quadres es poden tocar. I això el portarà fins a Milà en una exposició fruit de la relació entre l'associació empordanesa Desat'Art i la italiana Mitades. L'ONCE també està interessada en un projecte que es faria a Olot, però sembla que l'ajuntament olotí, amb un activitat cultural a la baixa, està ocupat amb altres qüestions.

A París també retallen. Les retallades a les institucions culturals no són només cosa d'Espanya. Fa uns dies va obrir la temporada el teatre Paris-Villette, que dirigeix Patrick Guflet. Ho va fer amb dues obres… però els intèrprets no cobren. Ni els tècnics, ni els empleats del teatre. De fet, el Paris-Villette està en fallida després que l'ajuntament li retirés una subvenció. Guflet sap que no pot pagar a ningú, però la gent del teatre són així i no van renunciar a la normalitat . Evidentment, el Paris-Villette acabarà tancant. I això en un país que, a diferència d'Espanya, sempre ha valorat la inversió en cultura.

Teatre polític fa 1.200 anys. Un grup d'arqueòlegs mexicans han descobert un teatre maia de fa 1.200 anys amb un aforament per a 120 persones en el lloc arqueològic Pla d'Ayutla a Ocosingo, a Chiapas. Ja se sabia que els maies tenien auditoris per fer-hi cerimònies i festes populars, però en aquest cas es tracta d'un teatre exclusiu per a la dinastia dominant. Segons l'arqueòleg Luis Alberto Martos, en aquesta ciutadella maia hi havia una dinastia que intentava legitimar-se per mitjà del teatre polític, "però només davant minories destacades de la regió", diu.

stats