03/03/2015

El retorn del teatre document que va imaginar Peter Weiss

2 min

Crític TeatralPolítica. El teatre que s’escriu avui dia sol ser motiu de queixa per la llunyania que, generalment, demostra dels fets socials i de les circumstancies històriques del moment. Força entreteniment i molta comèdia sobre l’amor, la solitud i l’individu, i poca cosa sobre la col·lectivitat. En una societat desconcertada i amb moltes boires negres sobre la cosa pública, sembla necessari el retorn de l’anomenat teatre document. Un teatre clarament polític. I sembla que alguna cosa està canviant.

Mostrar la realitat. Aquest teatre va néixer als anys 60 en plena Guerra Freda, tot i que alguns estudiosos diuen que Èsquil amb Els perses ja incidia en aquesta línia teatral. Peter Weiss (La indagació, Discurs sobre Vietnam, Trotski a l’exili ) no sols és l’autor més reconegut d’aquest moviment, amb Hochhuth, Kipphardt i Dorst, sinó que va marcar les línies metodològiques d’un teatre que no pretén entretenir sinó mostrar la realitat sense vels a partir de dades concretes. Recentment, Jordi Casanovas va presentar al Lliure un exemple d’aquest teatre, Ruz-Bárcenas, i ara s’anuncia Camargate, una versió teatral de la conversa entre la líder popular Sánchez-Camacho i l’exparella de Jordi Pujol Ferrusola i que, com la de Casanovas, és una edició de material cent per cent genuí. Recordem, però, que Ruz-Bárcenas es va estrenar a Madrid a iniciativa d’Alberto San Juan, actor i director compromès fins al moll de l’os amb un teatre sobre la realitat.

Teatro del Barrio. Alberto San Juan dirigeix la cooperativa cultural Teatro del Barrio a Madrid, un teatre nascut de la fam de realitat i amb l’objectiu de fer política amb la cultura i la festa. Un petit racó de Lavapiés on ha trobat residència el teatre document. Va començar amb Ruz-Bárcenas i fa dues setmanes va estrenar Las guerras concretas, una creació de Gabriel Ochoa que posa sobre l’escenari l’entrevista que Iñaki Gabilondo va fer a Felipe González el 9 de gener del 1995 i amb un tema únic: els GAL i qui era el senyor X. L’autor va parlar amb Gabilondo, però tant González com Rubalcaba, que el va acompanyar a la entrevista, es van negar a parlar sobre la qüestió. Potser el silenci ja és una resposta. Entre els projectes del Teatro del Barrio hi ha una proposta sobre un altre González, el president de la Comunitat de Madrid, cada vegada en hores més baixes per culpar d’un àtic al sol.

stats