Publicitat
Publicitat

VISCA EL SISTEMA

Ada Colau apuja el ‘run-run’

Fent bo el tòpic que diu que no hi ha líder tan clar com el que nega ser-ho (i, si pot ser, que ho negui amb insistència), l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va fer fa dos dies una passa més que clara per afermar la construcció del seu lideratge en l’anomenat espai dels comuns. D’una tacada, i sense entrar en més concrecions, va resoldre una incògnita (la de la seva implicació en els actes de la propera Diada) i va assenyalar el camí cap a la conquesta d’un espai d’esquerra que, segons ella (i el diagnòstic sembla encertat) està a l’espera d’un referent electoral potent que superi el mosaic actual de sigles, confluències i afluents. Així tapa la boca a aquells que acusen aquest espai de simpaties espanyolistes, amb episodis com la polèmica per l’exposició de la imatge del dictador Franco al Mercat del Born i, de passada, també les d’alguns companys de viatge que li convé de neutralitzar, com Lluís Rabell o Marta Ribas, que sempre es troben incòmodes o rebutjats a tot arreu. Alguna cosa fa pensar que les formacions respectives d’aquests líders, Catalunya Sí que es Pot i ICV, hauran de treballar-se bé el seu lloc dins aquest nou partit que, com correspon, Colau va remarcar que encara no es troba en el moment de parlar de càrrecs ni de persones. “Ningú és imprescindible, però tots som necessaris” o “Sens dubte un dels encerts de BComú va ser saber anar molt més enllà de les llistes”, va dir. Són avisos per a navegants que arriben embolcallats en el run-run amable però contundent que és marca de la casa Colau. Pura rumba barcelonina i mestissa d’assalt al poder, que completa la seva tornada amb un vers ben aferradís i que tothom pot entendre a la primera: “No penso presentar-me a la presidència de la Generalitat”. Jo diria que al PSC més o menys supervivent de Miquel Iceta se li presenta un nou repte, però sobretot a la sopa espessa que actualment constitueix l’espai dels comuns, i que Ada Colau s’ha proposat d’aclarir i de fer mengívola. Gosaria vaticinar que si algú ho pot aconseguir és ella i el seu equip: els líders comencen fort (l’alcaldia de Barcelona) i després van a més.

PUBLICITAT
PUBLICITAT