Publicitat
Publicitat

Albert Rivera, nascut al món lliure

Albert Rivera és un home feliç. Lidera el que a Espanya en diuen “una formació emergent” (tot i que a Catalunya ja està més vista que el tebeo), el conviden a tot arreu i ell xerra i xerra com si li haguessin donat corda, proposant solucions de cohesió per a la seva estimada pàtria indivisible, que és la que defineix la Constitució espanyola. L’escolten, el miren, el lloen, i ja no li fa falta sortir en boles als cartells electorals per fer-se notar una mica. Durant anys i panys, Ciutadans i la UPyD de la senyora Rosa Díez (dos projectes bessons pel que fa al personalisme dels seus líders i al populisme proper a l’extrema dreta de les seves propostes, altrament conegut com a lerrouxisme) s’han repartit el mateix espai a una banda i a l’altra del riu Pecos: UPyD feia espanyolisme caspós a Espanya i Ciutadans el feia a Catalunya. D’aquesta manera ho tenien arregladet i cada partit treia els seus escassos i tristos escons que els permetien anar tirant de veta i cobrant subvencions i emoluments sense haver-se de fer càrrec de res. Res més còmode que tenir muntat un xiringuito en forma de partit polític que et permet ocupar un o tres llocs parlamentaris amb la tranquil·litat de no haver d’assumir mai cap responsabilitat de govern.

Però en aquesta legislatura que ara s’acaba han canviat moltes coses, no necessàriament a millor. Una és que UPyD ha fet, si se’m permet l’expressió, un pet com una gla, i que tot seguit els Ciutadans d’Albert Rivera s’han menjat l’espai de la formació de Rosa Díez. I no tan sols aquest, sinó també el dels votants decebuts (que ja en comencen a ser una colla) d’un PP més sec que la moixama. S’afegeixen a la festa alguns socialistes i progres despistats, que sempre n’hi ha, per acabar de donar gust a la macedònia.

El resultat és que el senyor Rivera va més inflat que un gall de brega, i va per aquí i per allà repartint les seves lúcides consideracions sobre el bon govern d’Espanya. La darrera és d’aquest dilluns mateix, quan en un esmorzar informatiu a Madrid (¿a Madrid fan altra cosa que esmorzars informatius?) va afirmar que “només els nascuts en democràcia poden liderar el canvi a Espanya”. Ja se sap, es tracta de defensar la regeneració democràtica i de no portar motxilles i totes aquestes metàfores tan lluïdes. En resum, un missatge generacional que en castís es tradueix com “ quítate tú pa’ ponerme yo”.

Ho lamento, però arribo tard per afegir-me a l’estimulant missatge del senyor Rivera. Vaig cometre el descuit de néixer l’any 1972, quan el dictador encara respirava, en lloc de fer-ho com el líder de C’s, que va tenir l’astúcia de venir al món l’any 1979, cosa que el capacita per liderar el canvi a Espanya. Res, què hi farem, ja lideraré alguna altra cosa un altre dia. Només unes qüestions: ¿està segur el senyor Albert Rivera d’haver nascut en democràcia? ¿Està segur d’haver-hi crescut i d’haver-s’hi educat? ¿Està convençut de viure avui mateix en democràcia? ¿Està segur de ser un demòcrata?