Publicitat
Publicitat

Albiol i Bauzá com a exemple

Les Illes Balears han iniciat una nova etapa política, que significa la pràctica desaparició del PP de totes les institucions de govern illenques, inclosos els ajuntaments, els consells insulars i el Govern Balear. És una circumstància de la qual ens hem de felicitar com a ciutadans, perquè significa la finalització del pitjor moment de la història democràtica d’aquest país.

Ara passa una altra cosa, i és que s’ha d’acabar de produir la transició d’una situació a l’altra. Hi ha hagut alcaldes del PP (bé, ara ja exalcaldes) que han acceptat amb elegància la seva destitució, i això els honora. Però hi ha altres càrrecs del mateix partit, començant pel president Bauzá, que senzillament han embogit.

En concret, José Ramón Bauzá va convocar dijous passat una colla de dirigents del seu partit per fer-los saber que la setmana que avui comença “han de començar grans coses”. Els assistents a les reunions, perquè en varen ser més de dues en una mateixa jornada, encara avui es graten el cap preguntant-se a què es referia el líder caigut.

Només es referia a una cosa, i és ben fàcil d’entendre: Mariano Rajoy té anunciada una remodelació de govern, que s’ha de resoldre aquesta setmana, i José Ramón Bauzá aspira a algun lloc en aquest nou executiu espanyol, i no se sap ben bé per quin motiu preferentment voldria substituir el ministre José Manuel Soria. Potser perquè Bauzá s’identifica amb el seu nivell de mediocritat i d’incompetència.

Tothom dins el PP, tret del mateix Bauzá, sap que això no tan sols no és possible sinó que és una idea ridícula. Els paupèrrims resultats que va treure Bauzá a les Balears l’incapaciten per tenir cap aspiració que no sigui de tercera o quarta fila. I encara que les pogués tenir, li duraria poca estona, perquè el destí de Don Mariano i dels seus mariachis està escrit a les estrelles. D’aquí a finals d’any, el PP com a màxim partit de poder a Espanya senzillament serà història, i s’ho hauran guanyat a pols. Existeix el concepte de govern desastrós, i després ve això que hem sofert en els últims quatre anys.

Xavier García Albiol penjant cartells per Badalona contra el nou govern de la ciutat, i José Ramón Bauzá implorant que se l’enduguin a fer pena al Senat (li correspon com a expresident) són una cosa i la mateixa: la imatge del pitjor perdedor, que és aquell que no tan sols no entén els motius de la seva derrota, sinó que en culpabilitza la ciutadania i els seus col·laboradors. Albiol i Bauzá no són altra cosa que vives imatges d’un fracàs cultivat a força de donar corda al fanatisme i a la crispació social, i si serveixen encara d’alguna cosa al PP és com a anuncis de la castanya que aquest partit es fotrà a les pròximes eleccions, tant catalanes com espanyoles. En els mesos que queden abans que això passi, suggeresc que a aquests dos senyors els facin senadors i que els donin sovint la paraula. Només de sentir-los parlar ja es veu quin és el nivell al qual ha descendit el partit de Rajoy, per molt que es remodeli.