20/11/2011

Alegrem-nos, que avui és un gran dia

2 min

Doncs sí que ho és, i no tan sols per a la gent del PP. Avui és el dia en què l'ARA i el Diari de Balears posen en marxa la seva edició conjunta, que d'avui endavant es podrà trobar als quioscos de les Illes. Dos diaris en un de sol, amb tota la informació de les Balears, Catalunya i el món (i ja m'excusaran vostès la falca publicitària). El Diari de Balears (o dBalears) fa quinze anys que és la referència informativa per als lectors illencs de premsa en català. I l'ARA, com sabeu, complirà un any la setmana que ve amb la voluntat de convertir-se, també, en referència per a tots els lectors free minded que es trobi al davant. Avui els dos diaris fan un pas endavant i posen en circulació una publicació completament nova que ofereixi, com volia el poeta Salvat-Papasseit, "el bo que és tot: i la vida i la mort".

Si no ho tinc mal entès, la primera norma del periodisme diu que el periodista no ha de ser mai la notícia. I, per extensió, el mitjà tampoc no ho deu haver de ser. Però en aquest cas ens trobem davant d'un fet excepcional: és la primera vegada que dues capçaleres publicades en català, una a Catalunya i l'altra a Mallorca, es posen d'acord per comparèixer juntes als quioscos. Això ens parla de la vigència i la vitalitat d'algunes evidències que han estat negades amb bel·ligerància, o negligides amb obtusitat, durant molt de temps. Una, que existeix una comunitat humana a Catalunya, a les Balears i al País Valencià; i també a Andorra, a l'Alguer i a la Franja, que té en comú el fet d'expressar-se en llengua catalana. I dues, que aquesta comunitat lingüística implica l'existència, també, d'un espai de comunicació i d'un mercat en aquesta mateixa llengua. Un espai de comunicació i un mercat que han estat fragmentats en un entramat tan artificial com absurd de comunitats autònomes que, segons prohibeix la Constitució espanyola, no poden en cap cas associar-se entre elles. Afortunadament, la Constitució no prohibeix -de moment- que dos diaris sumin esforços per mirar de cobrir les llacunes que llastimosament ha produït aquesta situació al llarg de massa anys.

La premsa de Catalunya i la de Balears -com remarca Joan Riera, director adjunt del dBalears- han viscut de sempre al marge l'una de l'altra. Contra tota lògica, podríem afegir, d'aquest mercat i aquest espai de comunicació al qual al·ludíem una mica més amunt. No té sentit que, si tu fas un producte susceptible de ser consumit per ics persones, et conformis a oferir-lo a ics menys zeta. Aquesta manca de lògica es la que trencaran el dBalears i l'ARA amb la seva publicació conjunta: la idea és arribar al màxim de lectors possibles i fer-ho, també, en les condicions més òptimes. Alegrem-nos doncs, germanes i germans, que avui efectivament és un gran dia.

(I per si a algú li falten motius per alegrar-se, recordem que avui també fa trenta-sis anys que un dictador petit i caspós va deixar d'embrutar el món amb la seva presència. Si no ens posem de celebració, no serà per falta de motius.)

stats