Ara en Bauzá vol fer pactes
Ara fa un any, concretament el 26 de maig del 2014, el president del Govern Balear, José Ramón Bauzá (ara en funcions), va fer un advertiment seriós als dirigents i militants del PP illenc: “És obvi que hem de guanyar per majoria absoluta o ens quedarem a l’oposició”. Donava a entendre amb això que era conscient que, amb ell, no hi voldria fer pactes de govern ni Manolo el del Bombo, i que s’ho jugava tot a una sola carta.
Bé, han passat dotze mesos, i el 24 de maig passat José Ramón Bauzá i el seu PP d’obcecats es va clavar a les urnes una nata, amb perdó de l’expressió, que segurament serà l’única cosa memorable del seu tristíssim mandat. Els alcaldes supervivents de la debacle encara s’estan palpant les extremitats, a veure si hi conserven la carn i el tacte.
¿Reacció del gran José Ramón Bauzá? Va arribar despús-ahir i va ser digna de menció: s’oferia al PSIB-PSOE de Francina Armengol per formar una aliança que evités l’arribada al govern de “l’esquerra radical”. Cal entendre que per “esquerra radical” Bauzá es refereix a Podem i tal vegada també a Més, la coalició que comparteixen el PSM i Iniciativa-Verds. O potser es referia a Ho Chi Minh, perquè els camins del pensament del molt honorable Bauzá són inescrutables.
De manera que al gran Bauzá li han vingut, de cop i després de només un any, les ganes d’establir pactes. Una mica tard, president. Després de quatre anys de protagonitzar picabaralles perfectament absurdes amb l’oposició, i sobretot d’haver creat una crispació entre la ciutadania balear com mai no s’havia conegut a cop de decrets, després de quatre anys de prepotència i d’arrogància, el president Bauzá ha perdut gairebé la meitat dels seus escons i ja ningú té la més mínima intenció de formar govern amb ell i amb el seu equip. El sol fet de proposar-ho ja resulta ridícul: és molt difícil arribar a pactes amb fanàtics que només fa un any els rebutjaven categòricament.
De totes les vergonyes que ha produït la política balear, que són moltes, el president Bauzá n’és el màxim exponent. No es podia caure més avall ni fer-ho més malament. Aquest darrer gest desesperat, suplicant un pacte que tothom sap que no es pot formalitzar de cap manera, acaba de certificar la manera encegada i absurda que té aquest home d’entendre la política. Sigui qui sigui el proper president o la propera presidenta de les Balears, estarem francament contents de treure’ns de sobre aquesta murga i d’oblidar-nos en poc temps d’aquests quatre anys de malson i d’agressió constant a un poble que no mereixia un maltractament d’aquesta envergadura. A bona hora li ha vingut al cap la idea de pactar amb algú, president Bauzá. A bona hora se li ha acudit apel·lar a la democràcia, només per intentar salvar la cara i algunes prerrogatives més, o per eludir repercussions judicials més que possibles. No sabem si al Govern Balear hi arribarà o no “l’esquerra radical”, però el que tenim massa clar és que mai més, però mai més, podrem acceptar tenir-hi un govern d’extrema dreta. Ha estat insuportable.
