Publicitat
Publicitat

Bauzá i Pericay, menjant sopes

Fa uns dies dedicàvem aquesta humil columna al senyor Xavier Pericay, insigne filòleg exiliat a Mallorca i aspirant indiscutible a una formació de govern amb José Ramón Bauzá.

Em sap greu, però no ha estat així. Una suma del PP de Bauzá i dels Ciutadans de Pericay hauria pogut donar forma a un executiu de bel·ligerància anticatalanista que donés continuïtat als despropòsits que hem hagut de patir en els darrers quatre anys, però aquesta majoria no s’ha format ni de lluny. El PP ha perdut quinze escons, i Ciutadans n’ha obtingut només dos i ha quedat com una força penosament minoritària, que ni per casualitat ha aconseguit els resultats que esperava.

El president Bauzá ja ha anunciat la retirada, que el també president Cañellas ha exigit al crit de “Que se’n vagi ja”. Això vol dir que d’aquí pocs mesos haurem de fer un esforç per recordar que a les Balears vàrem tenir un president que es deia José Ramón Bauzá. No diguem la feina que costarà en un futur retenir dins la memòria que també vàrem tenir un diputat que es deia Xavier Pericay, en representació d’un partit que molt poca gent serà capaç d’esmentar.

És veritat que Ciutadans ha experimentat un creixement important arreu d’Espanya, però no és menys veritat que no deixa de ser un bluf, un farol, la rifeta de l’estampeta. No passarà gaire temps fins que Albert Rivera es pugui reunir amb Xavier Pericay en algun poble de Mallorca a menjar sopes i enyorar els temps gloriosos. S’enfadaran una mica quan sentin que la gent seguirà parlant català, inclosos els immigrants, i decidiran que això és degut a l’oprobiosa immersió lingüística que ells no varen saber combatre. Després li podran enviar un WhatsApp a José Ramón Bauzá, a veure si té un moment per reunir-se amb ells quan pugui sortir de la farmàcia.

I tot això per un motiu: perquè tant el PP de Bauzá com els Ciutadans de Rivera i Pericay representen una única cosa, que és el fracàs d’una extrema dreta que en algun moment ha anat més inflada que un globus aerostàtic però que després ha punxat i s’ha desinflat a causa de la seva mateixa vacuïtat. Han cridat molt, han mogut molta de brega, han tret molt de pit, i finalment han fet i faran el ridícul. Apel·lar a la Constitució espanyola per propugnar valors clarament anticonstitucionals pot tenir aquestes bromes.

En fi, ha estat un plaer conèixer els senyors Bauzá i Pericay, però lamento dir que aviat ens haurem oblidat de la seva existència i del paper que varen fer, l’un i l’altre, dins la vida pública de les Illes Balears. Jo em limito a aconsellar-los que agafin per costum esmorzar en algun celler del centre de Mallorca i que parin l’orella a les converses dels parroquians. Tal vegada arribin a prendre consciència de la manera de ser de l’illa on viuen, i que varen arribar a governar o a voler governar. S’enduran tal ensurt que no els quedarà més remei que demanar una altra ració de sopes. Amb coliflor i un ou, si els arriba el pressupost i no tenen por dels gasos.