Bauzá, desqualificat pels seus
Tal com explicaven ahir extensament tant l’ARA com l’ARA Balears, el president del Govern Balear, José Ramón Bauzá, no les té totes en relació a les eleccions que li esperen al maig. Va aconseguir que la seu central del PP al carrer Génova de Madrid el renovés com a candidat a la presidència, entre altres motius perquè no tenen ningú més, però fins i tot el mateix Bauzá deu intuir que el seu comandament durant la legislatura que ara s’esgota ha estat un desastre sense precedents ni pal·liatius. El que més i millor ha aconseguit fer ha estat exactament el contrari del que s’ha d’esperar d’un dirigent polític: barallar-se amb tothom. Bauzá ha protagonitzat una pugna completament insòlita i delirant contra els docents illencs, com més o menys sap tothom. Però la comunitat educativa no ha estat l’única: la catàstrofe Bauzá s’estén als metges, als farmacèutics (el seu propi gremi), a les institucions d’autogovern (amb el Consell de Mallorca i el consell consultiu al capdavant), a la universitat, als jubilats i a tothom que Bauzá no ha trobat coincident amb els seus curiosos criteris polítics.
Tan curiosos que també ha aconseguit barallar-se amb una part important del seu propi partit. No tan sols ha deixat una estesa insòlita de cadàvers al seu pas (en una sola legislatura ha tingut tres consellers d’Educació i Cultura i tres més de Sanitat, per no aturar-nos a enumerar moltes altres baixes), sinó que ha entrat en conflicte amb els quadres municipals del PP, començant per una sèrie de batlles més que significatius. Com significativa és la desconeixença que Bauzá ha demostrat del teixit social de les Balears, que per a ell deuen ser unes illes exòtiques que li ha pertocat de governar al més pur estil d’un virrei o un tetrarca.
Però com dèiem fins i tot ell deu ser conscient que alguna cosa no li ha funcionat, i per això divendres passat va organitzar un sopar de partit amb l’assistència del màxim nombre possible d’històrics del PP illenc, començant pel fundador i antecessor en el càrrec de la presidència, Gabriel Cañellas. La idea, pel que es veu, era organitzar una reconciliació amb els juràssics, com s’anomenen ells mateixos, en una sola nit, després de quatre anys de menyspreus i males cares.
Com era de preveure, la jugada va sortir malament. Tant que el mateix Bauzá, especialista a escapar-se de situacions compromeses, va estar a punt de no assistir-hi, tot i ser l’amfitrió. Ja tenia preparada “una indisposició puntual” per esborrar-se del seu propi mapa. Però al final algú li degué fer veure que no podia organitzar un sopar amb centenars de persones i després no acudir-hi, de manera que es va materialitzar al local d’Algaida on s’havia concertat l’àpat. Allà va haver d’escoltar com l’expresident Cañellas deia, en resum, que el PP és un partit prou fort per resistir fins i tot el lideratge de Bauzá, a qui va descriure amb molta més acritud que cap rival de l’oposició. Roma no paga traïdors, però sobretot s’enfot dels fracassats. Adéu, Joserra.
