Bona feina de la CUP
Vaig ser, en el seu moment, un d’aquells opinadors reticents amb l’arribada de la CUP al Parlament, segurament endut per una ànima conservadora que dec dur més interioritzada del que em penso. Però a punt d’esgotar-se la legislatura, em sembla de justícia afirmar que aquesta formació ha fet una bona feina política i parlamentària.
A la CUP, si els he de posar alguna pega, de vegades els perd el gust per la gesticulació. A tots ens agradaria ensenyar-li una sandàlia a Rodrigo Rato, i a la vegada dir-li “gàngster” des d’una comissió d’investigació, però la veritat és que tampoc no serveix de gran cosa.
Però hi ha una evidència, i és que David Fernàndez i Quim Arrufat han aportat una nova actitud a la política catalana. No parlaré d’això que se’n diu nova política, perquè em sembla una d’aquestes etiquetes ridícules per reduccionistes, però sí que han obert portes i finestres de pensament que fins ara no coneixíem. A mi m’hauria agradat que s’incorporessin a la llista de Junts pel Sí, però també puc entendre que no ho facin i que tal vegada sigui millor així. En qualsevol cas, em sembla innegable que la CUP s’ha convertit en un dels protagonistes polítics fonamentals d’aquest moment decisiu de la política catalana. Quin paper els tocarà o decidiran de fer l’endemà del 27-S ara mateix no es pot preveure, com de fet no es pot preveure gairebé res en els propers dos mesos. Però el que és innegable és la bona feina feta per la CUP fins ara.
