Publicitat
Publicitat

Burlar-se dels aturats

Pot semblar una broma macabra, però és real. Tal com explicava diumenge Lluís Planas a l’ARA Balears, l’Ajuntament de Palma fa dos anys consecutius que organitza un trist esdeveniment anomenat PalmaJob, que es ven com a “fira de l’ocupació”. En realitat es tracta d’una desfilada de la desesperació: milers de persones sense feina suporten durant dos dies haver de fer cues interminables només per poder lliurar els seus currículums a les empreses que vulguin recollir-los.

Les trobades entre els aspirants a un lloc de treball i les paradetes de les empreses són extremadament breus, però les cues són llargues perquè el nombre de persones necessitades de feina és aclaparador. A l’edició de PalmaJob d’enguany, que va tenir lloc dimecres i dijous de la setmana passada, s’hi varen lliurar un total de 20.526 currículums. Segons el mateix Ajuntament de Palma, d’aquí n’haurien pogut sortir “unes possibles” 450 contractacions, sense que naturalment se sàpiga en quines ocupacions ni en quines condicions, cosa que l’alcalde Mateu Isern i el seu equip consideren “un èxit”. Per afegir-hi un punt més de sarcasme, la suposada fira es va emplaçar al que ara es coneix com el Centre Cultural La Misericòrdia, que antigament va ser un hospital per a indigents i, més antigament encara, un cementiri. Les imatges de la gent sense feina amuntegada al pati del centre esperant torn per poder lliurar les seves credencials laborals posaven francament els pèls de punta. Quan els pobres de la ciutat, anys enrere, acudien a aquest mateix recinte amb l’esperança que se’ls administrés un plat de sopa més o menys comestible (com actualment un contracte per hores), l’estampa no devia ser gaire diferent.

PalmaJob no és cap “fira de l’ocupació”, sinó una simple i depriment recollida massiva de currículums, de la qual no pot sortir cap resultat concret que no sigui un fracàs per a les persones a l’atur. És un pegat per fer veure que les autoritats municipals fan alguna cosa pel desastre de l’ocupació a Palma, que es va capejant a base de llocs de feina temporals i precaris que es volen presentar com a grans triomfs d’uns polítics en precampanya. El que tenim, en canvi, són els resultats d’un país mancat durant dècades de model productiu de cap mena, si no és el de la bombolla hotelera i derivats, la corrupció, l’evasió de capitals i el frau fiscal.

Això no s’arregla amb quatre absurds missatges triomfalistes, i encara menys fent passar els aturats de Palma per una mena de pati de la humiliació perquè se’ls permeti almenys suplicar un lloc de feina, per magre que sigui, i que en la immensa majoria dels casos senzillament no arribarà. Si no saben, o no poden, o no volen fer res pels ciutadans que ho passen més malament, doncs que no ho facin, però si més no que no se n’enfotin d’aquesta manera a la cara. PalmaJob deu ser la plasmació pràctica d’aquella cèlebre teoria social que va exposar Andreíta Fabra al Congres de Diputats al crit de: “ ¡Que se jodan!