Publicitat
Publicitat

Ciutadans, la dreta civilitzada

Cal felicitar el secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, pel seu saludable optimisme. L’home està tan content amb els resultats de les eleccions andaluses (i això que amb Susana Díaz no es poden ni veure) que fins i tot celebra els resultats dels Ciutadans d’Albert Rivera. “És una bona notícia que hi hagi una dreta civilitzada amb la qual es pugui parlar”, diu el màdelman Sánchez. Santa Llúcia li conservi la vista, criatura dolcíssima.

La “dreta civilitzada” és una mena de fantasia eròtica per la qual sospira el centreesquerra espanyol des dels inicis de la Transició. Figura que hi ha d’haver un partit, o uns dirigents, que siguin homologables al centredreta que hi ha arreu d’Europa, de tarannà més o menys liberal i democràtic. Això ha existit i existeix a Espanya, però el que en podríem dir el sistema no ho ha volgut acceptar, perquè la dreta civilitzada era “nacionalista”, com si a Madrid no n’hi hagués. Eren i són CiU i el PNB, que no són partits que un servidor votaria però que representen una certa idea de “dreta civilitzada”, en contraposició amb la dreta cafre i de pèssima història que representa el PP.

Tant se val, això ha anat com ha anat i Espanya té la dreta que té. Com també té el PSOE, que es felicita per boca del seu secretari general de l’emergència d’un partit com C’s, al qual no dubten a qualificar de “dreta civilitzada”. Per començar, si a can PSOE es prenguessin la molèstia de documentar-se una mica sobre el panorama polític en el qual es mouen, haurien pogut notar que el partit d’Albert Rivera no es defineix ni s’ha definit mai com a dreta, ni civilitzada ni salvatge. Ciutadans sempre s’ha presentat com una força de centreesquerra, equidistant tant del PSOE com del PP. Han recitat fins a la rialla aquell mantra segons el qual ells “no són polítics”. Alguns encara recordem el seu primer cartell electoral, amb un Rivera que es presentava davant del públic ridículament en pèl. Una metàfora fina.

Ciutadans, com sap bé el seu líder Rivera, no és res, ni dreta ni esquerra. És una mera actualització d’un lloc comú de la política espanyola, que té el seu antecedent més destacat en el lerrouxisme. És a dir, demagògia pura, dura i barata. Albert Rivera sura a força de repetir una vegada i una altra un discurs que no va més enllà que la llengua catalana divideix la societat i que la corrupció és una cosa lletja, com pot testimoniar el seu excompany Jordi Cañas. Ciutadans és una closca buida, a la qual s’aferraran tots aquells que (lògicament, d’altra banda) estiguin cansats de suportar la disjuntiva que separa els germans bessons anomenats PP i PSOE. “El bipartidisme és mort”, va proclamar Albert Rivera, envalentit davant del resultats del seu partidet a Andalusia. I tant que sí: el bipartidisme és mort, i a canvi pren força la ganga semidemocràtica que representa C’s. Saltem del foc a la paella, estem d’enhorabona. Si a Pedro Sánchez li sembla que de sobte li ha sortit “una dreta civilitzada”, ja pot encomanar-se a santa Rita.